Lloa a l'orxata de València

(Jotabé)


En estrall de boira es menja la mà,
a fe no deixa molla de fartà.

Dolç és el blanc a la llaurada boca,
es recrea la pau a l'esforç de soca,
al arribar al melic, no de coca,
sinó de fartó com xuclar la moca.

Orxata divina a l'embut del món!
Bateig de València, riu de són.

Somiadora de fluixa riuà,
densa fam, rància en frac. El cel toca
així que per bé t'alces del submón.

(Traducción al español)


Loa a la horchata de Valencia


En estrago de niebla se come la mano,
a fe no deja miga de hartada.

Dulce es lo blanco a la labrada boca,
se recrea la paz al esfuerzo de tronco,
al llegar al ombligo, no de coca,
sino de fartón como chupar la moca.

¡Horchata divina al embudo del mundo!
Bautizo de Valencia, río de son.

Soñadora de floja riada,
densa hambre, rancia en frac. El cielo toca
así que por bien te levantes del submundo.