En les semanes prèvies al 9 d'octubre, tot són plantejaments per a fer en eixe dia, tots són proyectes de futur, tot són coses que fer i coses que no fer, tots són sentiments a flor de pell que pareix que mos va a cremar a soles en pensar en ells. Totes les associacions dissenyen les seues maneres d'actuar i tots els partits intenten estar presents d'alguna manera... en acabant... tots tenen alguna cosa en ment per ad eixe dia, inclús els que no estan en cap entitat.
Arriba el 9 d'octubre i tot són nervis, baralles, esperes, cabrejos, i inclús alegries i bon rollo entre persones i entitats, pero acaba la provessó, acaba la mascletà, acaben tots els actes prevists, (i sense clavar-me en les pallassades d'actes dels panques), els de la corda valencianista, és molt possible que acabem dinant en gent de la nostra corda i raonant sobre lo be o lo no tan be que ha eixit eixe dia, la provessó o algun moment puntual del matí, pero com passa sempre, el moment passa, el dia passa i sense voler ya estem en el dia 10 i despuix en el dia 11 i aixina comencen a passar els dies sense tindre la mateixa força que els dies previs al 9 d'octubre.
Tots els plantejaments es queden a vora del 9 d'octubre i és com si el dia 10 el 15 o el 4 de novembre ya no contaren per a res, o contaren la mitat o la quarta part de lo que conta el 9 d'octubre, mes, això no és una bona senyal, puix tots els dies deurien de ser com el 9 d'octubre, tots els dies deurien de ser reivindicatius, tots els dies deuríem de tindre un plantejament per a que cap persona o entitat que no deguera de fer-ho, es clavara a on no tocara i com se sol dir, “mos clavara un gol per l'esquadra” com ha passat moltes vegades i com és possible que continue passant si els que deuríem velar per tot lo valencià, per totes les nostres arraïls, per tot lo nostre, no ho fem tots els dies de l'any i lluitem a capa i espasa contra els panques, puix no cal que siga un dia marcat i senyalat en el calendari per a que la lluita continue activa i de valent.
Els de l'atra corda, els panques, això ho tenen molt clar, per això hi ha un cabaç de vegades que mos agarren “en pilotes” i quan manco conte mos donem, ya han fet això, açò, allò, lo atre o lo de més allà, i mosatros anem darrere d'eixes accions defenent-mos d'elles i menejant ficha quan ells mos han fet escac pel roc en alguna acció, s'han enrocat en alguna postura, o mos han fet sus i mat en alguna qüestió en concret.
El 9 d'octubre per a tots els que militem com a valencianistes, ha de ser tots els dies de l'any, i la provessó, totes les hores del dia, puix mai saps a on estarà eixe panca que te va a fer suar tinta o te la va a clavar fins al mànec.
Mosatros, cadascú de mosatros, tenim l'obligació de velar per lo nostre des de que mos alcem del llit fins a que tornem ad ell, fent de la nostra vida un perpetu 9 d'octubre.
|
