És ausades conegut que els del nort de Castelló i en gran mida, els que viuen en la meseta, sempre han intentat de fer i desfer en el nostre Regne de Valéncia tot lo que els ha vingut en gana, i que en certa mida, o igual en gran mida, hem segut i som moneda de canvi per a les transaccions que estes províncies espanyoles fan en el govern central i els governs autonòmics, deixant-mos a l'altura del betum en tots els casos i tots els suposts... pero estos no són els únics enemics que te i ha tingut el nostre Regne de Valéncia, puix uns dels grans enemics nostres, som mosatros mateixos.
Sí. Mosatros mateixos, puix l'enveja, el yo la tinc més llarga que tu, el yo faig les coses millor que tu, el yo soc més valencianiste que tu, el a mi em seguixen més persones que a tu, el yo soc el verdader valencianisme i tu no, el si tu vas yo no vaig i unes atres coses, ha fet i està fent que el valencianisme cada vegada estiga més dividit i casi podria dir, més alluntats els uns dels atres, creant un gran forat social, ideològic i de totes classes que fa que uns grups no s'acosten a uns atres, ni uns atres als de més allà, i quan ho fan, sempre en les reticències oportunes per si acàs el teu valencianisme no és el meu o igual potser per algunes raons més ocultes.
I tot això fa que el moviment valencianiste no vaja a la velocitat que deuria i el seu caminar siga més espau de lo que caldria que fora, puix a vegades mirem més en fondària i més fil per randa als nostres propis amics, o als que deurien ser els nostres amics, que als que be podríem ficar el cartell d'enemics, els quals a soles per saber que són els enemics, ya no els mirem en tanta fondària i a vegades fan verdaderament lo que els dona la gana, inclús dins de la nostra casa.
Pero de veritat els que són els verdaders enemics del valencianisme i dels valencianistes, són els que actuen com a paràsits, sí, com a paràsits, eixos que no tenen grans idees, és dir, els que no tenen cap idea de res, i agarren les idees d'uns atres valencianistes i les prenen com a seues, escampant-les per tot arreu com idees seues, sabent que no és aixina, puix lo més roïn del cas és que eixes persones tenen una major difusió de les seues coses, deixant a qui ha tingut l'idea original sempre en l'ostracisme sense que la seua veu i el seu nom sure com ho fa el de qui ha copiat l'idea.
Sí, he dit copiat l'idea, puix no han segut poques vegades les que estes situacions han passat, fent que unes poques persones acaparen les idees d'unes atres persones, i en això, fent que les persones que tenen les idees es farten de treballar per a que uns atres es duen els reconeiximents, i si eixes persones que tenen les idees deixen de treballar de valent pels seus ideals, les persones que copien no tenen res que copiar, i el moviment, en este cas el del valencianisme, es queda de nou parat.
Amics, hem d'erradicar de tot moviment, i el valencianiste és un atre moviment a on s'ha d'erradicar als paràsits, puix si no ho fem aixina, al moviment valencianiste li costarà moure's més encara... i este artícul no haguera tingut raó de ser i haguera utilisat este artícul per a parlar de coses que deurien ser més importants.
¡No al còpia i pega! ¡Sí a les idees originals!
|
