Quan u ya pentina canes des de fa un bon grapat d'anys, ha conegut a molta gent i a compartit en eixa gent, taula i mantell, charreres i discussions, salutacions i algunes paraules o simplement les ha conegut, que en ocasions ya es prou.
Dins de l'àmbit valencià i valencianiste, estem patint una greu malaltia que mos afecta a tots vullgam o no vullgam, que es la de perdre als grans de la nostra Pàtria a mans de la Parca, d'eixa insaciable dalla que mos deixa òrfens dels nostres grans pilars valencianistes, que mos deixa sense persones que sempre tirarem en falta, sense persones que han segut, son i seran, uns verdaders referents de la nostra terra i de la nostra perenne lluita en favor del nostre regne i de la nostra llengua.
Aixina, en els últims mesos, puix no apleguen a ser anys, hem patit la pèrdua de molts grans valencianistes, com Baixauli, Maximino, Santodomingo, Pasqual i ara el nostre amic i poeta, Anfós Ramon.
El valencianisme està perdent a molts dels seus grans pilars des de sempre, des d'aquells Dumenges del Parterre, fins als nostres dies, passant per la Batalla de Valéncia i la mes crua lluita contra qui mos vol furtar fins al sol.
Per a tots ells, vullc rendir un chicotet tribut i homenage en este artícul que ix des de lo mes fondo del meu sentiment i de la mes fonda tristor, puix son persones irreemplaçables que ho han donat tot per Valéncia, per la llengua valenciana i pels seus ideals, que son els meus i segur que els de molts bons valencians de pro que sempre els tindrem en el nostre recort.
Pero especial menció vullc fer en Anfós Ramon, puix dins de les lletres valencianies es un referent inconfonible, per a persones com yo, que en major o menor fortuna mos dediquem a la composició de poesia en llengua valenciana, puix es un gran mestre que sempre hem de tindre present en totes les nostres composicions.
I en el meu cas en concret, sent moltíssim la mort del gran Anfós Ramon, puix gràcies al Grup d'Acció Valencianista, soc el relleu d'este immens poeta, per a compondre i dedicar-li la poesia als nostres Premis Llealtat.
Benvolgut Anfós des del cel, que es a on estàs sense cap dubte, escolta este chicotet poemeta que et dedique en tot el meu carinyo.
A, Anfós Ramon
(Redonetes octosílabes)
Benvolgut poeta Anfós,
mestre de tots els poetes
que en els versos fem piruetes
buscant eixe punt blavós
que sempre en la teua ma,
tenies en eixa essència
que sols puja a l'excelència...
dels poetes, el decà.
Al poble ya pots tornar
a la teua casa vella.
I en aromes de canella
o front a la nostra mar
llegirem ta poesia
benvolgut amic Anfós,
pel llegat esplendorós
ple d'amor i d'ambrosia.
Descansa gran cavaller,
les lletres valencianes
te llorejarem en ganes,
puix eres mel de romer.
Joan Benet Rodríguez i Manzanares
|
