Corria aproximadament el 22 o 23 de juliol de 2009, quan en Espanya rondaven els cinc millons de desocupats, d'entre els quals les darreres enquestes comentaven que més d'un milló de famílies tenien tots els seus membres desocupats, quan des del Consell General del Poder Judicial nos contaren un succeït, pero sense gràcia, puix setze dels vintiú membres que formen dir consell, subscrigueren un document en el qual es solicitava una “indemnisació per residència” que oscilava entre 600 i 1.000 euros mensuals. (7.200 a 12.000 euros mensuals més, sense contar les pagues) a favor de tots els vocals quina residència familiar estiguera fòra de Madrit.
Pero no hem d'oblidar que estes persones ya cobren uns 125.000 euros anuals, en lo que podrien passar a cobrar uns 137.000 euros anuals, contra els 0 euros que estan cobrant més d'un milló de famílies, més les que estan subsistint a soles en els subsidis.
Si calculem el sou actual d'un d'estos 'pobres vocals' en respecte als famosos mileuristes, que més d'un volguera vore's en eixe cas, tenim que en el sou d'un d'eixos 'pobres vocals' sense la pujada que reclamen, podrien viure 6 famílies sense cap apurament... ¿A ón tenen estos vocals els apuraments per a no poder subsistir en 125.000 euros anuals?
Igual el problema ho tenen en la codicia, la avarícia i l'insolidaritat que no els deixen viure en pau, aixina que per a ser tan solidaris com ho són ells, igual el govern deuria de plantejar-se solucions com enviar a cada vocal a ón tinga la residència familiar, i en lloc de pujar-los la cantitat solicitada por “indemnisació per residència”, baixar-los el sou a nivell del base més convenis, “al treballar a on tinguen la residència”, i aixina a on tinguen la residència familiar no necessiten d'un vocal 'd'esta categoria', puix ocupar-los com bedells que sempre hi haurà algun puesto en algun colege públic.
Molt senyor meus, en temps d'una crisis profunda com la que viu Espanya en estos moments, (la qual no em vaig a analisar hui de quí és la culpa), i en casi cinc millons de desocupats en les seues esquenes, no se pot tindre la desvergonya de cobrar 125.000 euros anuals i solicitar una pujada de 12.000 euros més.
Per cert, si la jugada els ix be, igual com creixen els champinyons en les pluges, aixina creixeran les reivindicacions desproporcionades d'este tall per part d'uns atres insolidaris colectius. |
