Una de les frases que apuntí en el primer artícul dedicat a la SGAE en referència al cànon digital en que estan gravats els productes informàtics dedicats al almagasenament d'informació, fon; “Tots som inocents mentres no es demostre lo contrari”, pero també diguí que en respecte al cànon digital, una de les ànimes de l'anterior artícul i també d'este, que la màxima deuria de ser aixina, “Tots som culpables i no pots demostrar lo contrari”.
Puix esta frase és la que dona peu ad este segon (i últim) artícul sobre la SAGE i la seua bosesió en respecte als diferents cànons i drets d'autor, ya que esta frase implícitament tanca en ella l'essencia de la delinqüencia amagada i amparada per una entitat i a l'abast de tot lo món. ¡I lo dic des del respecte!
Segons este cànon digital (en favor dels drets d'autor), quan compres un CD o un DVD, per eixemple, ya estàs pagant uns diners en concept de 'per si acàs' te descarregues alguna cosa i violes els drets d'autor, presuponent des de la SGAE que et trobes en la llista de possibles delinqüents que van a descarregar-se tot lo que estiga al seu abast, i aixina passar a la banda de l'illegalitat, sense deixar marge a la possible situació de comprar els products citats adés per a uns atres usos. O siga no et deixen marge per a que pugues ser llegal, puix al pagar el cànon en la compra del producte, ya t'han calificat, de 'pirata'.
A vore, yo no pague les lletres d'un cohce 'per si acaàs' algun dia m'ho compre, com tampoc pague un viage 'per si algun any' puc realisar-ho, llavors, ¿Per qué he de pagar uns diners per si acàs em vaig a descarregar alguna cosa?
Ademés, quan u paga per algun concepte adquirix la titularitat d'ell o l'us i disfrute del matiex, o siga, yo pague les lletres d'un coche per que va a ser meu i ho puc utilisar, yo pague totes les costes d'un viage, per que vaig a fer-ho i beneficiar-me de lo que en ell em trobe o m'oferixca.
Si fins ací està tot clar, pense que és més que evident, que si yo pague de bestreta 'per si acàs' em descarrugue alguna cosa, com ya he pagat en eixe cànon de 'per si acàs', m'acaben de donar el Vist i Plau per a que yo puga fruir d'eixe 'per si acàs' que he pagat i descarregar-me lo que em pareixca be o estime oportú, fent us del servici adquirit en el pagament d'eixe 'per si acàs'.
Amics i amigues, les coses no són sempre com pareixen o com unes persones nos volen fer vore i en este cas, eixe cànon es torna en contra de qui ho ha ficat en marcha, puix com ya hem vist, si pagues per un servici, estàs en el teu dret de poder utilisar-ho.
¡Ah! I no se vos oblide comprar les roses per a vore les películes, que encara no s'ha de pagar un cànon extra per elles. |
