Una vegada acabades les falles, i passada la ressaca de les mateixes, és el moment de fer una valoració d'elles, i com sempre solc dir, han segut irrepetibles. Pero el següent any tornen a ser impressionants i de nou dic que han segut irrepetibles, puix cada any es superen a sí mateixes en tots els sentits, per a glòria de Valéncia i de les pròpies falles.
Açi cal dir que les falles són les festes més grans de Valéncia, i que ademés, foren declarades en 2016 «Patrimoni de l'Humanitat».
Per a totes les persones que encara no hagen fruït esta festa grossa de Valéncia, els convide a viure-les, puix a bon segur, que els va a agradar a tots, ya que durant tots els dies que duren les falles, des de la Cridà fins a la Nit de la Cremà, hi ha un bon cabaç d'events per a tots els gusts i edats com les falles infantils, l'Ofrena, els omnipresents petarts, verbenes, disc-mòvils... Pero vullc destacar els castells de fòcs artificials a on el cel es vist de grans rosetons i palmeres multicolors; i les mascletaes, en les que el soroll i l'estrèpit es convertixen en dolça cançó fallera i eixe bon olor a pólvora que a tots els valencians nos enchisa a montó.
Pero llamentablement, com ocorre en unes atres festes de la Comunitat Valenciana, (hui no vaig a parlar dels estaments i empreses públiques i privades), estan corcades pel cuc del catalanisme fins a les coradelles, i lo pijor és que no és cosa de fa uns dies, sino que eixe cuc del que he parlat, ya s'ha fet paloma i ha donat a llum noves generacions de cucs que a la mateixa vegada s'han tornat a convertir en palomes en un cicle sense fi que els valencians, a pesar de que estem en la nostra terra, no hem sabut parar-lo a temps, arrancar-lo d'arraïl i manar-lo a pastar fanc, com es deuria de fer.
Hui vaig a clavar-me a soles en el tema de la llengua valenciana dins de les falles de Valéncia, i el tema dona verdaderament pena per a tots els valencians de be.
En primer lloc he d'alçar un «Bravo» per a tots els poetes festius que en les seues explicacions i relacions de les falles en la seua bona, simpàtica, graciosa i chamarrusquera poesia estan aportant el seu gra de valencianisme pur, escrivint en llengua valenciana. I d'igual manera, també he de dir lo mateix per ad eixes comissions falleres que fan un monogràfic que escriu un escritor valencià, deixant també en alguns llibrets fallers tota una calcigada de llengua valenciana.
Pero la veritat és que totes les falles, no vaig a entrar hui en els motius, no fan us dels poetes i escritors en llengua valenciana i fan les seues relacions i explicacions de les falles, en eixa llengua aliena i grossera, (copiada per sancer de la dolça llengua valenciana) a la que li diuen català.
I, de totes les maneres, hi ha moltíssims llibrets fallers que tenint en les seues files a un poeta o escritor en llengua valenciana, el restant del llibret, ho escriuen en un perfecte català. I de les comissions que no conten en un escritor i/o poeta en llengua valenciana, tot el llibret sancer està escrit en un perfecte i ranci català, donant molt d'oix fullejar un llibret, i trobar en ell tot un cabaç de paraules i expressions alienes a la llengua valenciana, que fan mal a la vista vore'ls.
Pero tot açò no acaba ací, puix els cartellets que estan en la falla a peu dels ninots, excepte algunes poquetes falles, molt poquetes, que els tenen escrits en valencià, les demés els tenen escrit en català, a l'igual que tota la cartelleria, panflets, pissarres, i uns atres llocs d'escritura.
Açò és una mala continuïtat de lo que s'ensenya en el sistema educatiu, pero despuix de tantes décades de catalanisació en les escoles i les universitats, un pas llògic és utilisar lo deprés en l'entorn a on cadascú es mou, i en moltíssims casos eixe entorn són les falles, conduint les mateixes a una degradació llingüística sense precedents.
Tot lo dit, és un verdader drama per als valencianistes de cor, puix als estrangers, tan de fòra de la Comunitat Valenciana com de fòra d'Espanya, es dona lo mateix com estiga escrit, puix no entenen ni el valencià ni el català i ademés, esta lluita per la llengua valenciana els importa ben poc, a l'igual que també els importa ben poc a totes aquelles persones que no són valencianistes de cor i es conformen en dir«da lo mismo como esté escrito» («dona lo mateix com estiga escrit»), pero la veritat de la bona és que no dona lo mateix com estiga escrit tot lo que està al voltant de les falles, puix tot deuria estar escrit en valencià.
I no dic en valencià del bo, puix no hi ha un «valencià del bo» i un atre valencià. A soles hi ha un valencià, i tot lo demés és el bastart català.
Espere com aigua de maig que algun dia tot, en les falles i en tots els llocs i entitats, estiga escrit en valencià, puix encara que cada dia és més complex, tot es pot tirar arrere, llevar lo roïn i enaltir lo bo, que en este cas, és la llengua valenciana. |
