Comencí en el valencianisme actiu fa molts anys, recorde que encara tenia un monyo prou bonico... i més de trenta anys menys.
El valencianisme actiu es juntava per a decidir quines accions s'anaven a prendre per a lluitar front als que nos volien furtar fins a la vida.
Recorde també algunes consignes immortals com eixe clàssic: «No mos fareu catalans». Consigna per a la qual en un moment donat, realisí un nou disseny per a les pegatines, encara que este a soles fon una evolució del que ya existia.
La llengua, és dir, que els que habiten dalt de Castelló fins a la frontera en França nos volgueren furtar la milenària llengua valenciana, era un dels pijors afronts que se nos podia fer als valencianistes, junt, evidentment, al de denominar «país valencià» al nostre benvolgut Regne de Valéncia. Quantes nits i dies gastats en debatre en catalanistes coses que eren tan essencials, simples i senzilles d'entendre, que ara inclús em dona vergonya haver-lo fet, puix ara me pareix que en eixes llargues discussions, a soles estava fent el panoli front a persones que no pensaven, que no raonaven, que no havien llegit ni una sola paraula de la seua història i, ni molt menys de la nostra història valenciana, deixant-se dur a soles per lo que els dien els que encapçalaven el moviment catalaniste en cada moment, igual que un corder es deixa dur per un llop disfrassat de bon gosset.
La gent que estàvem lluitant en aquell llavors citat, haguérem donat tot per a que hagueren canviat prou coses socials i polítiques, reconduint-les cap a veritat històrica i, que el valencianisme haguera triumfat com tocava i com devia haver passat puix, l'història, la veritat i la raó... està i sempre ha estat del costat dels valencians i del valencianisme, puix la falsa història de l'Institut Nova Història, la falsetat de tots els arguments del nortenys i la falta de raó dels seus arguments, és d'un destrellat palmari.
I hui en dia, des de la lluntea que me proporcionen més de tres décades i prou alluntat del valencianisme actiu, sent que poc ha canviat des de que yo estava en primera llínea de fòc, puix se continua reivindicant esta o aquella paraula i la manera d'escriure-la; se continua demanant respecte per al nostre Regne de Valéncia i algunes atres coses més ya conegudes ausades per ser els cavalls de batalla durant prou décades.
És per això que pense que el temps passa, pero realment és com si no passara, puix sent com si el valencianisme continuara estant en la mateixa casella d'eixida de la década dels huitanta del sigle passat, mentres que tot lo demés i tots els demés, han evolucionat molt, moltíssim, situant-se a anys-llum de nosatres.
Continuem sense tindre un partit polític fort per a poder fer front a tot i alçar la veu en favor de Valéncia i tot lo valencià, i no tenim un partit polític, entre unes atres coses, perque el valencianisme cada vegada està més diluït en la no res, puix totes les noves generacions que estan eixint del sistema educatiu, en qualsevol estat del mateix, ixen adoctrinats en el catalanisme més pur i ranci, alluntant-los de la lluita valencianista casi per sancer, encara que la veritat és que sempre hi ha excepcions. I les persones que podem dir coses i lluitar encara que siga de paraula, cada vegada som més majors i tristament nos estem morint, i en això, gran part del valencianisme més pur i arraïlat, també està morint-se.
No vullc que est artícul parega derrotiste, sino realiste, puix la veritat és que cada vegada hi ha menys gent per a lluitar pel valencianisme, i este està cada vegada més diluït en una societat que, encara sense voler o sense saber que ho està fent, li està fent costat als enemics de Valéncia i de tot lo valencià, imponent una llengua, unes costums i unes atres coses totalment alienes al Regne de Valéncia.
Als valents que encara estan lluitant de valent per Valéncia i tot lo que realment és valencià, els desige tot lo millor i espere que pugen conseguir tot lo que les generacions passades no hem pogut conseguir. Encara que també es cert que ara hi ha persones, algunes prou majors, que lluiten d'alguna manera pel valencianisme o diuen lluitar per ell, pero que quan yo era jove i eixia a lluitar al carrer, estaven molt acomodats en els seus cadirots i en alguns casos inclús cobrant grans subvencions... pero açò seria tema d'un atre artícul.
Espere que tot canvie i puga fer pronte un atre articulet dient tot lo contrari, puix res m'agradaria més.
Un abraç molt blau a tots els valents que hui en dia estan lluitant de valent per Valéncia i tot lo valencià.
|
