Encara que el saber popular diu que: «Les comparacions són odioses», hi ha vegades, que és molt difícil no fer-les, més encara quan les comparacions són tan obvies i, sobre tot tan sucoses com les que vaig a expondre en este chicotet artícul, en el que, a banda de nomenar veritats grans com a punys, vullc anar un poquet més allà i fer-nos unes rialles a costa d’una comunitat espanyola que, des de fa décades, no para de fer el ridícul demanant lo que mai ha segut; apropiant-se de lo que mai ha segut seu; dient tota sòrt de coses alluntades diametralment de la realitat i... en tot això, a soles fa de riure per tot arreu i en tot lo món, puix les seues incongruents exigències no van més allà d’una follia d’uns quants catalanistes que volen ser recolzats per tots i en tots els àmbits. Pero lo pijor del cas, és que sempre troben persones que per un motiu o un atre, els recolzen.
Pero, anem ad eixes comparacions, i si teniu alguna comparació més, que siga sucosa i calga la pena afegir, digau-la, i que no paren les rialles, que són molt bones per al cor.
Si Catalunya fora un insecte... seria una Mantis Religiosa femella.
Est insecte, la mantis religiosa femella se menja al mascle quan encara estan copulant en elles, començant a fer-ho pel cap.
I Catalunya, encara que està décades chuplant de la mamella sucosa dels diners d'Espanya, sempre està intentant menjar-se-la, i ademés, dient coses com que «Espanya nos roba» (be qui lo digué dia «Espanya ens roba»). O dient que Espanya es l'estat opressor, pero mai han deixat de parar la mà per a que li caiguen els diners espanyols.
Si Catalunya fora una malaltia... seria el càncer.
Esta malaltia es desenrolla en el cos d'una persona i se la va menjant per dins, fins a que la mata, acabant en la persona i junt ad ella, evidentment, la mateixa malaltia.
I Catalunya està menjant-se a Espanya des de dins, des de les institucions públiques i des de l'àmbit polític; ad eixa Espanya que li ha donat absolutament tot que ha tingut en la seua historia; i moltíssim més que a qualsevol atra comunitat espanyola, sense voler donar-se conte esta desagraïda comunitat que, si Espanya mor a mans dels nacionalistes, la mateixa no té la certea de poder sobreviure com territori independent, com ya li han dit moltes persones i entitats a lo llarc de l'història. Pero mentres vagen chuplant de la mamella d'Espanya, per ad ells, tot va de maravella.
Si Catalunya fora un personage bíblic... seria Caín.
Segons nos conta la bíblia, Caín no tingué cap problema en matar al seu germà Abel.
I Catalunya no ha tingut cap problema en apropiar-se els diners del IVA, cosa que no fan les demés comunitats espanyoles. Tampoc ha tingut cap problema en vore com Valéncia es quedava sense aigua quan l'Ebro està vertent a la mar millons de litros cúbics d'aigua. Tampoc ha tingut cap problema en vore com atres comunitats espanyoles no reben cap tipo d'infraestructura en cap dels sentits, mentrimentres ella no ha parat de rebre infraestructures en tota la seua història.
Si Catalunya fora un personage històric... seria Adolf Hitler.
Este personage dia en la primera pàgina del seu llibre «Mein Kampf» («La meua lluita»):
«Una mateixa sanc exigix un mateix Reich».
Frase que des del catalanisme, traduïxen com:
«Una mateixa llengua, una mateixa nació».
I Catalunya està fent això mateixa des de fa décades, en les comunitats autònomes de Balears, Valéncia i Aragó, dient que tots parlem català, cosa que mai ha segut veritat, i mai ho serà. En este sentit, en Balears conseguiren introduir el terme «català» dins del seu Estatut d'Autonomia. En Valéncia utilisen eufemismes com «la nostra llengua» o «la llengua comuna», per a referir-se a la dolça llengua valenciana, igualant-la en el grosser català. Pero encara és més cridaner el cas de l'Universitat de Valéncia, que fent us de la seua llibertat de càtedra, li diu obertament català a la llengua valenciana, sense que, de moment, ningú haja fet res per a restablir el nom de llengua valenciana, a la molt centenària llengua valenciana.
Si Catalunya fora un cavall... seria Othar, el cavall d'Atila, rei dels Hunos.
D'este cavall es dia que per a on ell chafava, no tornava a créixer l'herba.
I en Catalunya trobem esta comparança en el fet de que per a on passa la chequera de Catalunya, no torna ha haver cap cosa de cap sentit, que no faça olor a català, catalaniste, a catalanisme... I tot això ho poden fer pel fet dit dalt, puix estan rebent d'Espanya diners a cabaçades, i més des de que Governa Sánchez, el qual a banda d'indultar-los i amnistiar-los, els va a condonar a la Generalitat Catalana vora de 15 000 millons d'euros, que no és cosa de minsa i molla.
Si Catalunya fora una flor... seria la Rafflesia.
La flor més coneguda de esta espècie, és la Rafflesia Arnoldii, la qual té un diàmetro de vora de 106 centímetros i fa una olor a podrit, com si fora carn en descomposició.
I, eixe olor és el que fa Catalunya pràcticament en tot lo que fa, en tot lo que toca, en tot lo que passa per les seues mans, puix la majoria de les coses les fa a esquenes de gran part del seu mateix poble que no vol independisar-se d'Espanya, i sobre tot, en contra del restant d'Espanya a la qual, el catalanisme odia fondament.
Si Catalunya fora una antiga ocupació... seria la de ploradora.
Estes persones, normalment dònes, s'encarregaven de plorar en els soterraments a canvi de cobrar diners, sense importar-les cap el difunt.
I, Catalunya no para de plorar i plorar i plorar i plorar... a totes hores, per totes bandes i, sobre tot, a tots els governs centrals que han hagut, per ad aixina obtindre d'ells tots els diners que poden sense cap tipo de problema en que unes atres comunitats «no arriben a la fi de més». I totes les competències que se'ls passa pel cap demanar, siguen les que siguen. Pero la veritat és que han trobat a uns badocs útils que els estan donant tot lo que estan demanant, a canvi d'uns vots.
Si Catalunya fora una part del cos humà... seria un pene.
Tots sabem lo que es pot fer en un pene, el qual utilisat per la porta de darrere, té un nom en concret, donar pel cul.
I Catalunya, sempre s'ha caracterisat per estar donant pel cul a tots els que s'han creuat en el seu camí, siga pel motiu que siga, i no han estat d'acort en ella, o be, han volgut furtar-li alguna cosa, com la llengua, cultura i tradicions als valencians. Es dir, bàsicament, per a poder conseguir tot lo dit anteriorment, que no és poc.
I, si Catalunya fora un artícul... no seria este artícul.
Puix en este artícul, en un to un tant chamarrusquer, estic dient les veritats del barquer.
I Catalunya, mai admetrà que estes veritats fan relació ad ella, puix a ulls d'ells mateixos, són els més bons de la creació, i el restant d'Espanya el dimoni en grans banyes i coa.
Com dia al principi, segur que els llector trobaran més semblances entre Catalunya i multitut de coses com, una película, un plat típic, una ciutat, una empresa, un programa de televisió... si és aixina vos convide a fer-ho públic per a que tots pugam fruir dels teus raonaments.
Vixca el Regne de Valéncia
Vixca la llengua valenciana
Actualisació d'un artícul publicat el sèt de febrer de dos mil dèu en la desapareguda revista, El Palleter.
|
