Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 335

VALÉNCIA INFORMATIUS

Valéncia Informatius

Volver a Valéncia Informatius

Volver a Artículos

 
 

LITERATOS ÁRABES VALENCIANOS ANDALUCÍES
LLETRAFERITS ÀRAPS VALENCIANS ANDALUSÍS

 

 
 

Es un hecho que el Reino de Valencia literariamente siempre ha sido un semillero de buenos literatos, poetas, escritores, novelistas, ensayistas, dramaturgos… pues los hemos tenido desde muy antiguo, y muy buenos, motivo por el cual la lengua valenciana tuvo el primer Siglo de Oro de todas las lenguas del mundo. Un Siglo de Oro que en realidad duró más de un siglo, pues comenzó a final del siglo XIV, en el siglo XV tuvo su máximo esplendor, y acabó a principios del siglo XVI, más de cien años en los que los autores de todo tipo marcaron la literatura mundial.

Pero hoy no voy a hablar de nuestro bienquerido Sigo de Oro ni voy a nombrar a ninguno de sus integrantes. Pero tampoco voy a hablar de los literatos actuales de nuestra historia más reciente, pues ese punto daría no para un artículo, sino per a una serie de artículos que no tendría fin, ya que los literatos más recientes se pueden calificar en tres clases: los buenos, los buenísimos y los rebuenos, y no sabría por dónde comenzar.

Así que, de todas las épocas de nuestra historia, voy a hablar de un momento histórico que duró 227 años y que durante el mismo Valencia dio al mundo algunos de sus más grandes literatos. Me estoy refiriendo a la época en que Valencia fue un reino taifa, el Reino Taifa de Valencia, o Reino Taifa de Balansiya.

Pero como siempre es conveniente circunscribir la exposición a un marco histórico, comenzaré diciendo que, algo más del sur de la península ibérica la constituía el Califato de Córdoba, un estado musulmán proclamado por Abd al-Rahmán ibn Muhámmad (891-961), más conocido como Abderramán III.

Al final de la existencia del Califato de Córdoba, se desarrolló la llamada Fitna de al Ándalus, que fue un tiempo inestable y de guerra civil. Cabe comentar que «Fitna» en árabe se puede traducir como «guerra civil». el último califa fue Hisham ben Muhammad (975-1036), también conocido como Hisham III. Y tras la desaparición del Califato de Córdoba se crearon un buen número de reinos taifas, como el de Valencia, creado por los caudillos Mubárak y Muzzafar, que reinaron desde 1011, año en que se creó el reino taifa de Balansiya, hasta 1020. Y en 1021 Abd al-Aziz ibn Abi Ámir (1005-1061) pasó a ser el emir de la taifa valenciana, siendo el primero de la dinastía Amirí, y a la vez fue el nieto de Abu ʿAmir Muhammad ben Abi ʿAmir al-Maʿafirí (939-1002), llamado «al-Manṣūr», «el Victorioso», más conocido como Almazor.

El reino taifa de Valencia se extendió hasta 1238 en que su último rey Zayyán ibn Mardanish (¿?-1270) capituló ante el rey Jaime I de Aragón, Valencia y Mallorca (1208-1276) llamado «el Conquistador».

Valencia durante su historia como reino taifa dio al mundo un ramillete de buenos literatos, poetas, escritores… de los cuales voy a hablar hoy un poquito.

En primer lugar, voy a nombrar a Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí, mas conocido como Al Rissafí, (¿? - 1177), por haber nacido en el municipio de Ruzafa, cuando este era un municipio independiente de Valencia y no un barrio de la misma como lo es en la actualidad. Al Russafí fue un magnífico poeta andalusí valenciano de origen árabe. Vivió en Valencia su niñez y juventud, acabando viviendo en Granada donde murió antes cumplir los 40 años, y desde donde le cantaba con mucha nostalgia a su tierra natal que siempre llevó en su corazón. Fue un poeta cortesano muy apreciado por la dinastía almohade.

Sus colecciones de poemas, llamadas Diwan, se perdieron con el paso del tiempo, mas, algunos de ellos fueron reconstruidos y, aunque incompletos, fueron publicados en 1960.

Como apunte histórico al margen, comentar que el apodo de este gran poeta andalusí, sirvió como pseudónimo del genial poeta valenciano Anfós Ramon (1924-2014), Al Russafí, con el que firmó sus artículos más comprometidos durante el tiempo de la Transición Española, y aún mucho más allá.

Otro destacado literato árabe, valenciano y andalusí, fue Abu Abd Al-lah Muhámmad ibn Abd Al-lah ibn Áhmad ibn Abi Bakr al-Quda (1199-1260), más conocido como Ibn al-Abbar, el cual fue un poeta, historiador e impresionante erudito, además de ser diplomático y político. También fue «ulema», es decir, Doctor en las disciplinas religiosas y jurídicas musulmanas.

Fue secretario del gobernador de Valencia, el cual en 1217 se trasladó a Sevilla, y se fue con él. Mas, en 1222 volvió a Valencia pues murió su padre.

Durante su vida en Valencia destacó mucho profesionalmente, además, de que fue uno de los mejores poetas de su época, y para muestra aquí dejo una estrofa de uno de sus poemas que Juan Valera (1824-1905) tradujo a español.

«Abierto está el camino. A tus guerreros guía,
¡oh de los oprimidos constante valedor!
Auxilio te demanda la bella Andalucía;
la libertad espera de tu heroico valor...»

Entre sus obras también citaré Diwan, que fue un cancionero compuesto por sus poesías.

Otro miembro destacado como literato andalusí, árabe i valenciano fue Ibn Yubair (1145-1217), literato, viajero y geógrafo que estudió el Corán, los hadices, derecho y literatura. Profesionalmente se convirtió en secretario de la Cancillería del gobernador almohade.

Su importancia como literato es capital, pues fruto de sus viajes, escribió el libro «Viajes», que es la documentación más fehaciente que tenemos para saber cómo se encontraba el mundo alrededor del mar Mediterráneo en aquel entonces.

Y, aunque la lista sería mucho más larga, valga esta pequeña muestra para dejar muy patente que, antes de nuestro Siglo de Oro y de nuestra explosión como referente literario mundial, ya teníamos destacados literatos que comenzaron a apuntar maneras de lo que siempre ha sido y continúa siendo nuestra Comunidad Valenciana, nuestro Reino de Valencia.

Bien amigo, hasta otra… ¡Un abraç molt blau!

--

Lletraferits àraps valencians andalusís

És un fet que el Regne de Valéncia lliteràriament sempre ha segut un planter de bons lletraferits, poetes, escritors, novelistes, ensagistes, dramaturcs... puix els hem tingut des de molt antic, i molt bons, motiu pel qual la llengua valenciana tingué el primer Sigle d'Or de totes les llengües del món. Un Sigle d'Or que en realitat durà més d'un sigle, puix començà a final del sigle XIV, en el sigle XV tingué el seu màxim esplendor, i acabà a principis del sigle XVI, més de cent anys en els que els autors de tot tipo marcaren la lliteratura mundial.

Pero hui no vaig a parlar del nostre benvolgut Sigle d'Or ni vaig a nomenar a cap dels seus integrants. Pero tampoc vaig a parlar dels lletraferits actuals de la nostra història més recent, puix eixe punt dona no per a un artícul, sino per a una serie d'artículs que no tindria fi, ya que els lletraferits més recents es poden calificar en classes: els bons, els boníssims i els rebons, i no sabria per a on començar.

Aixina que, de totes les époques de la nostra història, vaig a parlar d'un moment històric que durà 227 anys i que durant el mateix Valéncia donà al món alguns dels seus més grans lletraferits. M'estic referint a l'época en que Valéncia fon un regne taifa, el Regne Taifa de Valéncia o Regne Taifa de Balansiya.

Pero com sempre es convenient circumscriure l'exposició a un marc històric, començaré dient que, un poc més del sur de la península ibèrica la constituïa el Califat de Córdova, un estat musulmà proclamat per Abd al-Rahmán ibn Muhámmad (891-961), més canegut com Abderramán III.

Al final de l'existència del Caifat de Córdova, es desenrollà la nomenada, Fitna d'al Ándalus, que fon un temps inestable i de guerra civil. Cal comentar que «Fitna» en àrap es pot traduir com «guerra civil». L'últim califa fon Hisham ben Muhammad (975-1036), també conegut com Hisham III. I darrere de la desaparició del Califat de Córdova es crearen un bon número de regnes taifes, com el de Valéncia, creat pels caudills Mubárak i Muzzafar, que regnaren des de 1011, any en que es creà el regne taifa de Balansiya, fins a 1020. I en 1021 Abd al-Aziz ibn Abi Ámir (1005-1061) passà a ser l'emir de la taifa valenciana, sent el primer de la dinastia Amirí, i a la mateixa vegada fon el net d'Abu ʿAmir Muhammad ben Abi ʿAmir al-Maʿafirí (939-1002), nomenat «al-Manṣūr», «el Victoriós», més conegut com Almazor.

El regne taifa de Valéncia s'estengué fina a 1238 en que el seu últim rei Zayyán ibn Mardanish (¿?-1270) capitulà davant del rei Jaume I d'Aragó, Valéncia i Mallorca (1208-1276) nomenat «el Conquistador».

Valéncia durant la seua història com a regne taifa donà al món un pomell de bons lletraferits, poetes, escritors... dels qual vaig a parlar hui un poquet.

En primer lloc, vaig a nomenar a Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí, més conegut com Al Rissafí, (¿?-1177), per haver naixcut en el municipi de Russafa, quan este era un municipi independent del de Valéncia i no un barri de la mateixa com ho és en l'actualitat. Al Russafí fon un magnífic poeta andalusí valencià d'orige àrap. Vixqué en Valéncia la seua infantea i joventut, acabant vivint en Granada a on muigué abans de complir els 40 anys, i des d'a on li cantava en molta nostàlgia a la seua terra natal que sempre dugué en el seu cor. Fon un poeta cortesà molt apreciat per la dinastia almohade.

Les seues coleccions de poemes, nomenades Diwan, es pergueren en el pas del temps, mes, alguns d'ells foren reconstruïts i, encara que incomplets, foren publicats en 1960.

Com apunt històric al marge, comentar que el malnom d'este gran poeta andalusí, serví com seudònim del genial poeta valencià Anfós Ramon (1924-2014), Al Russafí, en el que firmà els seus artículs més compromesos durant el tems de la Transició Espanyola, i encara molt més allà.

Un atre destacat lletraferit àrap, valencià i andalusí, fon Abu Abd Al-lah Muhámmad ibn Abd Al-lah ibn Áhmad ibn Abi Bakr al-Quda (1199-1260), més conegut com Ibn al-Abbar, el qual fon poeta, historiador i impressionant erudit, ademés de ser diplomàtic i polític. També fon «ulema», és a dir, Doctor en les disciplines religioses i jurídiques musulmanes.

Fon secretari del governador de Valéncia, el qual en 1217 es trasllada a Sevilla, i s'anà en ell. Mes, en 1222 torna a Valéncia puix muigué son pare.

Durant la seua vida en Valéncia destacà molt professionalment, ademés de que fon un dels millors poetes de la seua época, i per a mostra ací deixe una estrofa d'un dels seus poemes que Juan Valera (1824-1905) traduí a l'espanyol i yo traduïxc al valencià.

«Obert està el camí. Als teus guerrers guia,
¡oh dels oprimits constant valedor!
Auxili de demana la bella Andalusia;
La llibertat espera del teu heròic valor».

Entre les seues obres també citaré Diwan, que fon un cançoner compost en les seues poesies.

Un atre membre destacat com a lletraferit andalusí, àrap i valencià fon Ibn Yubair (1145-1217), lliterat, viager i geógraf que estudià en Xàtiva i en acabant es traslladà a Granada a on estudià el Corà, els hadices, dret i lliteratura. Professionalment es convertí en secretari de la Cancelleria del governador almohade.

La seua importància com lletraferit és capital, puix frut dels seus viages, escrigué el llibre «Viages», que és la documentació més fefaent que tenim per a saber cóm es trobava el món al voltant de la mar Mediterrànea en aquell llavors.

I, encara que la llista seria molt més llarga, valga esta chicoteta mostra per a deixar molt patent que, abans del nostre Sigle d'Or i de la nostra explosió com a referent lliterari mundial, ya teníem destacats lletraferits que començaren a apuntar maneres de lo que sempre ha segut i continua sent la nostra Comunitat Valenciana, el nostre Regne de Valéncia.

Be amics, fins a un atra… ¡Un abraç molt blau!

 
 
 

Fuente:
Valéncia Informatius

 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba