Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 095

SOM

SOM

Volver a SOM

Volver a Artículos

 
 

L'IMPRESCINDIBLE CÒDIC ISO

Escrito en valenciano

 
 

Començaré per dir que ISO són les sigles de, International Standard Organization, en valencià seria una cosa aixina com, Organisació Internacional de Normalisació, sent esta l'organisació dedicada normalisar molts aspectes de la nostra vida i entre els quals es troba el de les llengües, grups de llengües i a les famílies d'estes per a que cadascuna tinga un còdic propi que les diferencie de totes les demés i aixina poder utilisar-les en tots els àmbits d'una manera que a soles en dir o escriure un parell o tres de lletres en tingam prou per a saber a quina llengua estem fent alusió. El còdic que fa referència a les llengües es denomina ISO-639 i conta en dos versions, la 639-1, (castellà, ES, francés FR o italià IT), i la versió 639-2, (castellà, SPA, francés FRE/FRA o italià, ITA), i aixina fins a un total de llengües i famílies que es conten per centenars.

Com ya comentí en un artícul nomenat, “El còdic ISO, sens ell el valencià no existix”, publicat el 07 de novembre de 2006 per L'Archiu, el qual pot llegir-se des d'ací, http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls-01/0025jbi.htm el còdic ISO en l'actualitat és imprescindible per a qualsevol llengua que vullga ser reconeguda a tots els nivells, i com ya ho havia dit no hauria fet falta més artículs, pero no és aixina ya que en molt poc de temps l'àmbit d'utilisació i repercussió d'este còdic ISO ha canviat substancialment, sobre tot en l'informàtic i més concretament en l'àmbit d'Internet, tema este que domine prou.

A vore. L'afany de totes les empreses que treballen i operen en Internet, i en tots els àmbits, és donar sempre un millor servici que el de la competència, com ha de ser, per a aixina endur-se a les bojaques els beneficis monetaris i a les seues bases de senyes una major cantitat d'usuaris potencials dels quals traure tota l'informació possible. Aixina que entre unes atres coses, la majoria de les pàgines Uep han començat des de fa uns anys a detectar l'idioma en que treballa el teu navegador, que per defecte sol ser l'idioma del teu Sistema Operatiu i aixina oferir-te la possibilitat de traduir les pàgines Uep que estiguen escrites en llengües diferents a la del teu navegador a la del mateix. Fins ací tot és una verdadera delícia puix no són pocs els casos en que agraïxes que el navegador et pregunte si vols traduir la Uep per a ser entesa per tu, ya que els traductors de llengües han aplegat a un punt que tenen un encert ortogràfic i gramatical que està rallant el 100%.

Pero la cosa es igual de maravellosa quan apleguem a una Uep escrita en valencià, puix la nostra benvolguda llengua valenciana, la mateixa que tingué el primer Sigle d'Or de totes les llengües romances, encara no té un còdic ISO propi, estant inclosa dins de la parla catalana com si la llengua valenciana fora una filla de la llengua mare catalana, quan la veritat és que en el moment en que la llengua valenciana estava vivint el seu Sigle d'Or, la parla catalana encara no tenia escritors... ni bons ni roïns... Pero el tema és que com no posseïm un còdic ISO propi per a la llengua valenciana, quan un navegador aplega a una pàgina Uep escrita en valencià, no detecta que es troba escrita en valencià, sino en català, i et pregunta si vols traduir la plana del català a la llengua del teu navegador. ¡Mare meua quin destrellat!

En un principi este efecte a soles ho trobí en el navegador Internet Explorer, pero ara també ho fa FireFox. Google Chrome encara no he detectat que ho faça, pero imagine que en el temps sí que ho farà, a l'igual que Òpera, Safari i tots els navegadors.

Este servici de detecció de llengua que em pareix un alvanç increible per a fer Internet més amigable, en el cas de la llengua valenciana es convertix en una trampa fatal que fa entendre a tot lo món d'una manera clara que, el valencià no existix, puix tot és català. ¡De nou, quin destrellat!

En respecte ad este punt, hem de saber que la centenària, Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) ha demanat el còdic ISO per a la nostra llengua valenciana i que encara en un principi no hi hagué cap de problema en otorgar-s'ho, a la fi mans i cors que no estan d'acort en que la llengua valenciana siga lo que sempre ha segut, una llengua independent, han propiciat que no se li otorgue un còdic propi.

És per això que des d'ací faig una crida al nostre govern valencià i institucions públiques com la Generalitat, Diputació i tots els Ajuntaments de tots els municipis de la nostra Pàtria, aixina com a totes les institucions i entitats públiques o privades que arboren la bandera de la valencianitat més arraïlada ¿? que s'unixquen per a demanar d'una volta eixe somiat còdic ISO que nos separe i diferencie de qualsevol atra manera de parlar.

En este extrem nos trobem com a cas a tindre en conte i com a cas d'estudi, el plantejament de la AVL, entitat pactada per a desfer tota la faena feta durant moltíssims anys en pro del valencià autòcton per a introduir la parla catalana en Valéncia, recordem que el diari Levante EMV en l'edició del 6 d'abril de 2002, oferia als seus llectors un artícul titulat, 'Pujol y Antich dicen que el Ramon Llul es un logro histórico. El presidente catalán celebra que la AVL haya adoptado la ortografía catalana', i com encara aixina es diuen defensors de la llengua valenciana, ací tenen una gran oportunitat de demostrar-ho, demanar el còdic ISO per a la llengua valenciana i que esta d'una volta siga independent de qualsevol atra manera de parlar, i no detindre's en l'intent baix cap concepte fins a que no ho conseguixen... i estant recolzada per les Corts com està, si ells volgueren... ¡Podien fer-ho! Puix ells tenen el poder i segurament, els diners suficients per a mamprendre esta tasca i conseguir-ho.

Ací queda la proposta per a totes les institucions públiques o de titularitat pública, i clar està per a totes les privades que vullguen sumar-se a la demanda d'un còdic ISO propi i independent per a la nostra benvolguda llengua valenciana, puix simplement és, IMPRESCINDIBLE... ¿Tindrà resò esta proposta entre els estaments que deuria? El temps mos ho dirà...

 
 
 
Fuente:
Revista SOM 247 de marzo de 2010 - Página 6
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba