Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 280

RENOU

Renou

Volver a Renou

Volver a Artículos

 
 

LES QUATRE MURALLES DE VALÉNCIA. (IV) LA MURALLA CRISTIANA

Escrito en valenciano

 

 
 

De les quatre muralles que en alguna ocasió contà Valéncia, la muralla cristiana fon l'última en construir-se.

En 1356 ya en el sí de la Corona d'Aragó, Pere IV el Cerimoniós, demanà als Jurats de la ciutat, construir una muralla que incloguera els nous arravals extramurs a la muralla àrap, encarregant-se d'esta obra una Junta Municipal que en 1406 es transformà en la Fàbrica de Murs i Valls, organisme encarregat del seu manteniment.

En la construcció de la muralla cristiana, la musulmana no es derribà, convertint-se esta en un segon anell defensiu per a la ciutat, pero per a millorar les comunicacions entre abdós parts d'eixa muralla, s'obriren diversos portals entre els que destaca el Portal de la Valldigna, el qual encara es conserva.

La muralla discorria per la vora sur del riu Turia des de l'actual Pont de les Arts, passant per les Torres de Serrans, Passeig de la Ciutadella, carrers Colón, Xàtiva i Guillem de Castro, per a tornar al punt inicial tancant el círcul.

Aixina la muralla cristiana tenia un perímetro d'uns 4 quilómetros, el qual triplicà la superfície interior, que passà a tindre 142 Ha. En ella s'obrien dotze portes, quatre Portals Grans i huit Portals Chicotets. En la seua part exterior, la muralla estava rodejada per un ample fos, estant la frontera recaent al riu reforçada per mig d'una serie de torres.

La muralla cristiana començà a construir-se en 1356 pel mestre picapedrer Guillem Nebot i es donà per finalisada en 1370. Pero la seua construcció es realisà molt ràpidament degut a la necessitat de fortificar la ciutat a causa de la guerra en Castella, coneguda com la Guerra dels dos Peres (1356-1366), entre el rei d'Aragó Pere IV el Cerimoniós i el rei de Castella Pere I el Cruel, i açò feu que inicialment fora una estructura dèbil, ya que els murs eren de tapia i estaven reforçats a soles per la terra extreta del fos que s'havia excavat davant d'ella, en posterioritat es feren necessàries múltiples actuacions per a preservar les mateixes. Els seus punts més sòlits eren les Portes, a on els murs eren normalment de pedra picada i estaven defesos per torres.

Finalment en 1865 es dugué a terme la demolició de la muralla, en l'excepció de les torres de Serrans i Quart, que les donaren utilitat com a presó. Esta mida contava en l'oposició de l'eixercit, el qual s'atribuïa la propietat de les mateixes. En canvi Ciril Amorós Pastor, Governador Civil interí, inicià el seu derrocament en el pretext de donar treball als obrers desocupats a conseqüència de la crisis de l'indústria textil, ademés del pretext de la salut pública, puix les condicions d'higiene dins de la muralla les calificava d'insalubres. El primer colp de picola per al derrocament de la muralla, es donà el 20 de febrer de 1865 junt a la Porta del Real, sent el tram de la Ciutadella l'últim que es derribà. Els restos que encara perduren, estan catalogats com a Be d'Interés Cultural.

Els quatre Portals Grans en que contà la muralla foren:

La Porta de Serrans. Al nort. D'estil gòtic, foren construïdes entre 1392 i 1398. Situades en l'actual plaça del Furs. El seu nom prové de la seua situació noroest, sent l'entrada natural que comunicava en els camins que anaven a la comarca dels Serrans. La seua construcció s'encomanà al mestre Pere Balaguer a on anteriorment es trobava la Porta de Roteros, que a la seua vegada aprofitava la Porta d'Alcàntera, que era part de la muralla musulmana. En este sector s'afegí en 1398 la torre de Santa Bàrbara o de l'Àguila, i es reconstruí el tram nort en pedra.

La Porta de Sant Vicent. Al sur. Un torrelló en una porta allindada que estava situada en l'actua plaça de Sant Agustí. Fon demolida en 1830 i en el seu lloc l'arquitecte Manuel Fornés i Guerra, construí una atra formada per tres vans rectangulars, el central de major tamany que els laterals. Sobre ella l'alçava una estàtua de Sant Vicent Ferrer, patró del Regne de Valéncia, per lo que mirava a l'exterior, i una atra de Sant Vicent Màrtir, patró de la ciutat de Valéncia, per lo que mirava a l'interior, abdós obres de Carles Josep Cloostermans.

La Porta de Quart. A l'oest. Construïda pels mestres en el noble art de la pedra, Francesc Baldomar i Pere Compte entre 1441 i 1460. L'estil de les torres és gòtic tardà militar. Els deteriors que s'observen en la seua frontera, foren causats pel bombardeig sofrit en 1808 per les tropes franceses del mariscal Soult. A prop d'esta porta es trobava la Moreria.
La Porta de la Mar. A l'est. Situada junt a l'actual Convent de Sant Doménech. Esta porta era l'eixida natural cap a la mar i a prop d'ella es trobava l'almagasén d'armes, Casa d'Armes, més conegut com la Ciutadella. En el sigle XIX l'arquitecte d'Alcoy Jordi Gisbert Berenguer, construí una nova porta que es componia de dos arcs de mig punt, en pilastres encoixinades a un i un atre costat de cada porta. Es coronava el conjunt en les armes de la ciutat de Valéncia.

També contava la muralla en huit Portals Chicotets:

Porta dels Judeus, nomenada aixina perque junt ad ella es trobava el cementeri judeu. O de de Sant Andreu per haver tingut en la seua part exterior un retaule del sant, obra del pintor Berenguer Mateu, o de Santa Caterina de Siena, perque contà en un baixrelleu d'una image de la santa flanquejada per escuts de la ciutat. Es trobava situada en l'extrem noroest del carrer Colón, junt a l'actual Corte Inglés del carrer Pintor Sorolla. Edificada en 1390 fon derribat en 1772 i reconstruïda en 1833. Tenia forma cilíndrica i és l'única de les portes de la que es conserven restos, llevant la Porta de Serrans i Quart que es conserven íntegres. El seu accés donava a terrenys d'horta. En 1607 la porta és transformada en una única torre i junt ad ella es construí un baluart defensiu. La porta es tapià sobre 1689 i aixina permaneixqué fins a la seua demolició.

Porta de Russafa. Situada en el carrer Xàtiva creuament en l'actual Passeig de Russafa. En principi formada per dos torres quadrades unides per un cos central intermig en el qual s'obria l'accés a la ciutat. Era el camí cap a l'arraval de Russafa d'a on pren el seu nom. En 1786 fon derribada i s'alçà una nova porta formada per un sol cos en un arc de mig punt rematada per una frontera triangular.

Porta dels Inocents, de Torrent o de Santa Llúcia, nomenada aixina per la seua proximitat a l'Ermita de Santa Llúcia. Situada aproximadament en l'encreuament dels actuals carrer Hospital en el carrer Guillem de Castro. Es tractava d'una porta formada per un arc de mig punt obert en una torre en almenes.

Porta del Coixo, de Sant Joan, dels setze claus, del carbó o de l'Encarnació, per haver estat junt al Convent de l'Encarnació. Situada en l'actual carrer Guillem de Castro creuament en el carrer Carnicers. Es tractava d'una porta oberta en una torre de les muralles.

Porta dels tints, nomenada aixina per trobar-se a prop el barri dedicat ad esta activitat. O de la Corona, per estar molt a prop del convent franciscà de la Corona. Es tractava d'una senzilla porta oberta en la muralla en un sol arc. Situada aproximadament en el lloc a on hui s'alça el Centre Cultural la Beneficència. La porta fon oberta en 1356 i en 1646 es tancà per a reobrir-la novament en 1658, instalant-se en l'entrada dos barres de ferro en la finalitat d'evitar l'accés de cavalleries i carruages a l'interior de la ciutat per esta porta.
Porta Nova de la Santa Creu de Sant Josep. Construïda en el tram nort entre 1390 i 1474. Tenia un cert paregut en les propenques Torres de Quart, i es trobaven front a l'actual Pont de Sant Josep.

Porta de la Trinitat o dels blanquers. En el sigle XVI estava formada per dos torres quadrades bessones arrematades per almenes unides per un cos central més avall a on s'obria un arc de mig punt. Posteriorment la porta seria transformada per un simple arc de mig punt en un frontó triangular en la seua part superior.

Porta del Real. Situada front a l'actual Pont del Real, conduïa al Palau del Real situat extramurs de la ciutat. En el seu orige es componia d'un va en la muralla formada per un arc llaugerament apuntat en un chicotet resalt. En 1599 es traslladà uns metros per a fer-la coincidir en el Pont del Real, en la finalitat de realçar els fasts de la boda del rei Felip III que tingué lloc en la Sèu de Valéncia. En 1801 esta porta fon substituïda per una atra de majors dimensions, construïda en pedra calcàrea per Joan Batiste Lacorte. Estava formada per tres vans, els dos exteriors allindats i el central major format per un arc de mig punt. En la part superior estava coronada per les armes de la ciutat.

Ad esta relació encara es podrien afegir algun portell més que foren obrint-se en la muralla depenent de les circumstàncies i de les époques, com el Portell dels Blanquers, utilisat pels artesans d'este gremi per a l'aprovisionament d'aigua.

És una verdadera pena que Ciril Amorós decidira derribar lo que passats uns anys s'haguera declarat Be d'Interés Cultural.

 
 
 
Fuente:
Revista Renou número 82 de julio de 2015 - páginas 26 a 28
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba