El Real Monasteri de Sant Miquel, declarat BIC (Be d'Interés Cultural) el 31 d'agost de 1983, pertanygué en orige a l'Orde de la Creu del Sagrat Cor de Jesús. Es troba situat en el Tossal de Sant Miquel, el qual domina per sancer la ciutat de Llíria, permetent contemplar una bona panoràmica de la ciutat i els seus voltants.
Fon fundat en 1319 pel rei Jaume II el Just, per a residència de les beates dedicades a l'oració. En 1406 fon reformat pel rei Martí l'Humà, i en l'época de Carles IV fon habitat per monges de clausura, mantenint-se en institucions i privilegis fins a 1806, any en el que Carles IV regulà unes noves ordenances que perdurarien fins a 1895, i a partir d'este moment les ocupants passen a ser monges de de clausura baix la regla de la Visitació. A partir de 1977 passaran a la Tercer Orde Franciscana.
Gràcies a les cròniques del monasteri, sabem que les beates mantingueren bones relacions en els disciplinants de Llíria. Aixina els flagellants cada tercer dumenge de Quaresma, pujaven a Sant Miquel i li cantaven a l'Arcàngel una missa en sermó. Les beates facilitaven als flagellants remeis per a curar les seues ferides.
L'iglésia actual d'estil neoclàssic, fon realisada entre els anys 1756 i 1774. És d'una nau a soles en capelles laterals comunicades entre sí i dividida en quatre trams. Està coberta en entova de canó en lunetos i presenta una decoració rococó realisada en algepseria, i belles pintures del díhuit. El presbiteri està coronat per una cúpula i darrere d'ell es troba el camaril, realisat entre 1794 i 1807 pel arquitecte acadèmic Vicent Marzo. El mateix presenta huit columnes dòriques en molures i cornisa dels murs i del sostres realisades per Manuel Camarón Melià, que fan referència a la llegenda de Sant Miquel.
La seua frontera principal està arrematada per una bova i per l'image de l'Arcàngel Sant Miquel i es construí en 1900. L'accés al monasteri es realisa a través de dos portades d'arc de mig punt que donen pas a una escalinata que finalisa en el pati, situat en la part més elevada del tossal. En este pati hi ha un aljup en un brocal de pedra, i les portes d'entrada a l'iglésia i al convent.
L'image original de l'Arcàngel Sant Miquel de 1411, tenia una altària de 1,70 metros i fon pagada per la beata Enriqueta Gilabert, pero es cremà per sancer en 1936 durant la guerra civil. En 1939 es realisà un acapte popular en el que es recaptaren 7.000 pessetes, en les que en 1940 es realisà una reproducció de similars característiques, obra del mestre Josep Maria Ponsoda Bravo. Els veïns regalaren esta image al Real Monasteri de Sant Miquel en la condició de que cada cinc anys baixara la vespra del patró, per això esta image del sant que presidix l'altar major del monasteri, a soles ix cada cinc anys o excepcionalment en motiu d'alguna efemèrides important.
El monasteri posseïx un interessant museu en escrits antics sobre l'orige de la ciutat, objectes antics, pintures diverses, la capa i una ploma de l'ala de Sant Miquel, aixina com una colecció de belems, un d'ells molt gran i tot fet en tapons de suro.
Junt al Real Monasteri de Sant Miquel s'alça el Fortí de Sant Miquel, a on antany florí la ciutat ibera d'Edeta, i consta de varies instalacions militars defensives alçades aprofitant la seua estratègica situació durant els distints conflictes bèlics en que Llíria s'ha vist clavada en époques modernes.
Durant les Guerres Napoleòniques les tropes franceses que ocuparen la ciutat acondicionaren el lloc per al fòc fusiler i artiller, dominant des d'esta elevada posició una extensa zona. Estes fortificacions foren també utilisades en el transcurs de les Guerres Carlistes com emplaçament per a l'artilleria.
Actualment totes estes instalacions defensives creades al voltant del Real Monasteri de Sant Miquel, es troben en completa ruïna i total abandó.
La Germandat de Sant Miquel de Llíria des dels anys 70 és l'encarregada de la custodia i atenció del Real Monasteri de Sant Miquel de Llíria.
A modo de colofó, dir que que les parets del Real Monasteri de Sant Miquel, tanquen grans històries, i aixina des d'eixe grup de dònes nomenades “Dònes de Sant Miquel”, que foren les primeres en ocupar el monasteri, hem arribat als nostres dies, i el monasteri s'ha convertit en un referent dels centres de pelegrinació més destacable de la Comunitat Valenciana.
|
