És una de les sèus catedralícies de la diòcesis d'Oriola-Alacant, junt en la concatedral de Sant Nicolau de Bari d'Alacant. Fon declarada Be l'Interés Cultural en 1931.
La seua construcció s'inicià a final del sigle XIII sobre els restants de la Mesquita Major musulmana, que a la seua vegada estava sobre un temple visigot. El 7 de juliol de 1242 l'infant Alfonso de Castella, conquistà Oriola per a la Corona de Castella, i en 1281 sent ya el rei Alfonso X el Sabi, alçà en este lloc una iglésia parroquial, establint que devia ser la major de la vila, concedint-li el ranc d'Archiprestal. En 1296 la ciutat és conquistada pel rei Jaume II el Just, i passà a la Corona d'Aragó en 1304 darrere del tractat de Torrellas, incorporant-se al Regne de Valéncia, encara que a nivell religiós continuà depenent del Bisbat de Cartagena. En 1413 el Papa Benet XIII, el Papa Lluna, li concedix el títul de Colegiata, ranc que posteriorment ratificà el Papa Martin V en 1419. En 1510 el Papa Juli II l'elevà al ranc de Catedral, creà el Bisbat l'Oriola i la seua unió canònica en el de Cartagena baix l'autoritat d'un sol Bisbe, “Sub uno pastore”, segons les recomanacions de Ferran el Catòlic. Esta mida fon anulada posteriorment per Lleó X i Clement VII, atenent a les súpliques del rei Carles V. En 1564 el Papa Pius IV separà definitivament Oriola de la diòcesis de Cartagena, creant el seu propi Bisbat per demanda del rei Felip II, en compliment de l'acort adoptat en les Corts de Monzon de 1563, triant-se com a primer bisbe de la diòcesis d'Oriola, al bisbe Gregori Antoni Gallo d'Andrade. La Catedral fon consagrada en 1597 pel bisbe Josep Esteve.
En la construcció de la Catedral es poden distinguir quatre etapes. La torre i les naus dels peus de l'iglésia en els sigles XIII i XIV. La capçalera, Altar Major i girola, en els sigles XV i XVI. La portada de l'Anunciació i Capelles de la Nau de l'Evangeli, en el sigle XVI. I la Capella de la Comunió i la Sacristia, en el sigle XVIII.
En l'interior consta de quatre cossos coberts per entoves de creueria simple i separats exteriorment per unes molures corregudes, apreciant-se naus d'estil gòtic, estructura trencada en el sigle XV per l'encreuament i l'Altar Major decorat en extrem. L'allumenació és escassa, a soles feta pel rosetó situat en la frontera dels peus del temple i les chicotetes finestres situades en la part alta de la nau central. Les entoves es recolzen en columnes adossades a pilastres elevades sobre un basament i en les claus de les entoves podem vore esculpits els escuts de les barres d'Aragó com el del rei Pere IV el Cerimoniós.
En l'exterior casi no hi ha finestres ni els rosetons característics de l'estil gòtic. Es tracta d'una superfície de sellars llisa que donen al conjunt un aspecte sobri. La coberta és de terraces.
La Torre és de planta quadrada de 7m. de costat i la seua altària és de 28m. Començà la seua construcció a final del sigle XIII i en el sigle XIV s'amplià tant en altària com en amplària. És una construcció de sellars i en les seues distintes plantes alberga, una presó, que conserva unes inscripcions realisades pels presos. La maquinària antiga del rellonge del sigle XVIII, la sala de les campanes llitúrgiques, i en la quarta i última planta es manté la campana de les hores del sigle XVI i la del timbre del sigle XVIII. A les plantes s'accedix per l'interior, per una escala de caragol de dos trams en sellars gòtics. El primer tram unix els tres primers pisos i el segon tram el quart pis en la terraça. En la sala de la presó i en el primer cos de l'escala, en les claus hi ha escuts del bisbe de Cartagena. En el sigle XVIII es ficaren pinàculs en la part superior de la torre i sobre la terraça un templet quadrat en una chicoteta cúpula decorada en teules vidriades de color vert, que vingué a substituir un atre d'época migeval. També d'esta data és la colocació del rellonge tipo “de Ferro”, en el balcó eixint de fusta. Hi ha una matraca en forma de doble roda en aspa, en tres malls en cadascuna de les quatre parts de l'aspa.
La Catedral del Salvador d'Oriola, consta de tres portades que donen accés a la mateixa.
La Porta de les Cadenes. És la més antiga, sigle XIV, d'estil gòtic en influència mudéixar en un arc poli lobulat i uns capitells-impostes de decoració figurativa. Deu el seu nom a unes cadenes que rodejaven l'antiga Llongeta; a on es reunia el Consell en l'edat mija.
La Porta de Loreto. D'amijanants del sigle XV, en estil gòtic arcaisant, en entrada rebaixada per un arc carpanell renaixentiste. Les seues arquivoltes estan decorades en àngels cantors i músics. Deu el seu nom a donar accés a la capella de Loreto, propietat de la Catedral pero extramurs d'ella.
La Porta de l'Anunciació. És d'estil renaixentiste i en els seus triànguls curvilíneus apareix representada l'escena de l'Anunciació.
La Catedral posseïx multitut de capelles, de les quals citaré a soles algunes d'elles.
Capella de Santa Bàrbera. Té una image de la Santa i és la capella del batisteri, al tindre en ella la pica batismal, realisada en mabre blanc en el sigle XVIII.
Capella de la Soletat. Té una image de la Soletat. Reformada en el sigle XVI té la seua entova decorada per llibrells de fusta.
Capella de l'Immaculada. Gòtica en entova de creueria i un finestral gòtic. Té una image de la l'Immaculada Concepció.
Capella del Crist del Calvari. És gòtica i té al Crist del Calvari. En ella es troba l'actual cripta dels bisbes.
Capella de la Comunió. De grans dimensions, es construí en el sigle XVIII i és d'estil neoclàssic. Posseïx tres altars, el Major que té un tabernàcul neoclàssic del sigle XVIII, en el que es troba una creu d'argent del sigle XVI, dedicat a l'eucaristia, i un en cada lateral. Als seus peus té un bust de la Mare de Dèu dels Dolors.
Capella del Rosari. Barroca del sigle XVII-XVIII, dedicada a la Verge del Rosari, quina confraria, sigle XIII-1970, la més antiga d'Oriola, tingué la seua sèu en ella. És altar Privilegiat Perpetu.
Capella de Santa Caterina. Gòtica. Per ella s'accedix a la Sala Capitular.
Capella del Nostre Pare Jesús del Loreto. D'estil gòtic i dedicada al Nostre Pare Jesús Nazaré, quina talla del sigle XVII presidix la capella. El Nazaré es troba en actitut de caure's al sol.
Capella del Sagrat Cor. Gòtica i dedicada al Sagrat Cor de Jesús.
Capella de Sant Josep. Gòtica. Té una image del Sant.
Capella de Sant Pere. Del sigle XVIII, té un gran llenç del Sant.
Capella Major. De planta hexagonal irregular, situada en el centre del temple entre l'encreuament i la girola. En esta capella predicà Sant Vicent Ferrer en la seua visita a la ciutat en giner de 1411. Hi ha un retaule decorat en un oli dedicat a la Resurrecció de Crist.
En la Guerra Civil Espanyola, es destruí gran part del monument, i es restaurà en 1942 en el fi de tornar-li l'aspecte gòtic original.
L'encreuament es realisà per a ampliar el temple. El claustre de planta quadrada i dos pisos, situat en la capçalera, és una obra renaixentista procedent de l'antic Convent de la Mercé, a on fon construït sobre 1560. En 1942 es traslladà al seu actual lloc, a on s'ubicava el cementeri de la Catedral. El Coro es construí entre 1716 i 1719 en fusta d'anouer i conta en la Cadira Episcopal en el centre del segon pis. Posseïx un facistol del sigle XVIII i un atril gòtic de 1492. L'antesacristia és barroca feta en marbre roig a través de la qual s'accedix a la Sacristia. En ella es troba la font de la Catedral. La Sacristia Major és de planta hexagonal i fon construïda en 1723. Posseïx una magnífica caixonada realisada en 1734. En l'armari reliquiari, realisat en 1735, es conserven relíquies de Santa Severa, Santa Florinda, Sant Pere, Sant Víctor, San Ceferí, Sant Vicent Ferrer o de la Vera Cruz, entre unes atres, custodiades en reliquiaris realisats per orfebres com Miguel de Vera i Hèrcules Gargano. L'orgue Barroc transformat en romàntic, es construí en Valéncia en 1733, té més de 72 registres i tots els tubos són d'estany. En la cúspide lluïx l'escut quatribarrat de la Corona d'Aragó.
La Catedral del Salvador d'Oriola, reunix obres de grandíssims mestres, açò ha donat lloc a que es convertixca en la major pinacoteca religiosa de la Comunitat Valenciana, tenint pintures de; Didac Velázquez, Vicent López Portaña, Mathias Stommer, Josep de Ribera, Valdés Leal, Paolo de Sant Leocadi, Lluís de Morales el Diví, Joan de Joanes, Bernat López Piquer, Lluís López Piquer, Pere d'Orrente, Nicolau de Villacis, Alonso Sánchez Coello, Jerònim Espinosa i inclús un icon rus del sigle XVII. Escultures de Francesc Salzillo i Josep Vergara entre uns atres. En orfebreria destaquen la Ploma d'Argent de Sant Joan de Ribera, l'Arca del Monument de Dijous Sant de gran tamany, obra de Lluís Perales en el sigle XVIII. O la Custodia Processional del toledà Domínguez en el sigle XVIII i molt més. Ademés posseïx més de 50 llibres cantorals, un incunable del sigle XV i la Bíblia del Papa Calixt III del sigle XV.
En el seu interior trobem el sepulcre del bisbe Antoni Sánchez de Casteller, i en la chicoteta sala que li precedix, trobem el sepulcre d'en Miguel Molsos, pavorde de la Colegiata en 1435. En ella podem vore l'image orant del clerc en l'interior d'una capelleta.
La Catedral d'Oriola és un monument que no podem deixar de vore per tota la riquea que conté d'una manera o una atra.
|
