El Castell de Petrer es troba a 460 m.s.n.m., entre els térmens municipals de Sax, Elda i Novelda. S'alça sobre el cim d'un chicotet tossal que domina el centre històric de la població. Des del castell es té una privilegiada vista del vall mig del Vinalopó, podent-se observar els castells i poblacions de Sax, Elda, Monòver i la Mola de Novelda.
Es construí en les darreries del sigle XII o primeries del XIII, sent un castell musulmà, provablement construït sobre una atalaya anterior.
Es desconeix la data exacta de la conquista del castell, pero sabem que el 20 d'agost de 1258, Alfons X, instituí un patrimoni a favor de Garcia Jofré de Loaysa, fill de Jofré de Loaysa a qui el rei castellà havia donat Petrer en les seues terres i castell, desplaçant la població sarraïna a la medina situada als peus de la fortalea.
La seua planta té forma poligonal adaptada al tossal. És una fortificació formada per dos recints, l'inferior que està delimitat per un llenç tapiador sobre sòcol de calicant en el reforç de tres pots, un semicircular i dos quadrats conservats parcialment, a excepció del quadrangular ubicat en la part central del llenç de la banda sur del tossal, quina base fon reforçada en selleria en el sigle XIV, en época baixmigeval cristiana.
Salvant un desnivell d'uns cinc metros, s'ascendix al segon recint amurallat que és l'alcassaba pròpiament dita. La seua planta poligonal està realisada en calicant i selleria encadenada en els cantons, està almenat i el seu interior està recorregut per un terraplé. L'accés principal del castell està en la frontera sur, i està format per un arc de mig punt en dovelles de selleria. Per damunt de la portada, un matacà volat defén la portada. En la frontera nort s'obri una poterna o porta secundària construïda a principis del sigle XIV, formada també per un arc de mig punt de similars característiques a la de la porta principal. També es realisen una série d'obres destinades a reforçar els seus maltractats murs, reforçant-se la selleria.
Dominant l'interior del castell, s'alça la torre mestra, nomenada de, l'Homenage, hui utilisada com a centre d'exposicions. De planta quadrangular, està formada per planta baixa, dos pisos i terraça almenada. Construïda en tapiador en el sigle XV s'alçà un segon pis que en época musulmana no tenia.
L'accés a les plantes superiors de la Torre de l'Homenage, es realisa per una porta situada en la frontera, per lo que és necessària una escala volada per a pujar tant fins al primer pis com fins al segon. L'accés a la terraça es realisa per una escala interior des del segon pis.
En entrar a l'esquerra, trobem una de les sales principals del castell, de planta rectangular que es tanca per una entova de mig canó, allumenada per tres vans en forma d'espillera, dos d'ells visibles des de la frontera sur i un en el noroest. En l'actualitat s'utilisa com a sala polivalent, per a recitals i uns atres menesters.
Baix l'ampar dels comtes de Cocentaina, el castell de Petrer sofrix una important reforma. L'àrea domèstica del primer recint és abandonada, mentrimentres que en l'interior de l'alcassaba es reformen algunes de les seues dependències, construint-se una capella dedicada a Santa Caterina. La part inferior de la torre del castell, una sala envoltonada, que fon en el seu orige un aljup per a proveir d'aigua de pluja als musulmans, es transformà en un calabós a on els presoners cristians i moriscs realisaven els seus gravats i dibuixos en les parets. Estos són de diverses temàtiques, i s'estenen des del sigle XV fins al sigle XVI. Estos gravats s'han restaurat i conservat in situ en l'intervenció realisada en 2008.
La defensa del castell a banda dels propis murs i llenços, es realisava per grans forats oberts en el mur en estrets vans espillerats.
En l'interior del castell es troba el pati d'armes, no excessivament gran, organisat en terraces per a que salven el desnivell del terreny, i un camí de ronda que rodeja tot el perímetro interior de la muralla. En esta explanada s'han trobat restos de vivendes, lo qual confirma que esta part del castell estava habitada. El poblament d'esta zona està datat en época baixmigeval cristiana.
En el castell trobem dos nivells culturals, l'inferior islàmic, datat a mitat del sigle XII i principi del XIII. I el superior del periodo baixmigeval cristià, al que corresponen la major part de les estructures domèstiques i restos arqueològics.
La situació estratègica del castell, dominant tot el vall d'Elda, és un element fonamental per a que la fortalea fora habitada darrere de la conquista cristiana per l'alcalde i per una chicoteta guarnició. En 1264 els sarraïns que foren derrotats, prenen de nou el castell, pero definitivament decidixen rendir-se a Jaume I.
A partir de finals del sigle XV i principis del XVI, el castell pert la seua principal funció de control de la població morisca assentada en les faldes del castell, per lo que és abandonat, encara que nominalment encara en el sigle XVII, es nomenaven alcaldes per a la custodia del mateix.
El castell de Petrer entrà en un estat d'abandó i ruïna, les seues pedres foren utilisades per a la construcció de vivendes, i a partir de l'abolició dels senyorius en el sigle XIX. Passa a ser propietat del bisbat d'Oriola, pero este en 1968 cedix la propietat a l'Ajuntament de Petrer, iniciant-se la seua restauració en l'any 1974. En 1983 fon declarat Monument Històric Artístic d'Interés Nacional.
Sobre el 18 de novembre es celebra en el castell i la seua explanada, l'acte teatral de, La Rendició, obra escrita per Francesc Máñez, que commemora la pressa del castell de Petrer per les tropes de Jaume I el Conquistador en 1265.
|
