El grau de Valéncia, sempre ha segut molt actiu, per això, per a millorar els servicis portuaris, s'encarrega a Tomàs Güelda en 1686, la construcció d'un port de pedra acorde en les necessitats que tenia Valéncia, pero no tingué massa sòrt en el seu proyecte, puix el mateix fon derrocat per l'aigua estant a mig construir, sent derrocat lo que quedà en peu per temor a que poguera caure's. Anys més tart, en 1792 començaren les obres d'un nou port de pedra en el grau de Valéncia, baix la direcció de l'ingenier hidràulic, Manuel Mirallas o Miralles, el qual seria conclòs en èxit. Posteriorment el port tornaria a ser ampliat en proyectes de Joan Batiste Llovera en 1867, Manuel Maese en 1921, i alguns atres fins a aplegar a l'estat actual del Port de Valéncia que conta en sis dàrsenes, sent un dels principals ports del mon.
L'originari port estigué enclavat en la que hui en dia és la dàrsena interior, i ad ell arribaven els barcos carregats en la peixca diària i tot tipo de mercaderies, pero resultava costós arribar fins a lo alt del moll de pedra, aixina puix les autoritats portuàries decidiren la construcció d'una escala per a facilitar la descàrrega de bultos i el desembarc de persones, la qual es realisà segons els plans de Josep Allodi, conservats en el port, aprofitant per ad allò part dels sellars del primer intent de port de pedra de Tomàs Güelda.
L'escala tenia uns dèu metros d'amplària i contava en més de díhuit escalons, internant-se totalment dins de l'aigua del port. Els seus escalons eren amples, i el sext s'obria en un ample replanell d'uns dos metros per dèu que servia de zona de descans en la seua successió d'escalons.
La construcció de l'escala no revist massa interés arquitectònic, puix l'objectiu de la seua construcció no fon la de dotar a Valéncia d'un element decoratiu-arquitectònic, sino realisar una escala totalment funcional per al normal quefer del port. Mes, no passà massa temps per a que l'escala, que encara no tenia l'apelatiu de, Real, es constituïra en un punt de trobada de peixcadors que anaven a omplir les seues nanses en dorades i llobarrons o potser trobar algun carranc o clòchina entre les seues pedres, junt a les famílies que anaven a sentir el goig de poder baixar fins al mateix mar, passant a ser una de les postals més emblemàtiques del recint portuari, i de Valéncia.
Estava situada just enfront de l'Estació Marítima, a on hui en dia el forat deixat pel seu derrocament l'ocupa un pantalà, el qual està unit a terra ferma en lo alt de la dàrsena, per una insulsa escala de metal en un passamà del mateix material que passa totalment desapercebuda.
El nou embarcador recent construït, en un principi fon propietat del Baró de Tous, encara que este per diverses circumstàncies, ho cedí al Consell de la Ciutat a canvi d'un sou semanal.
El 17 d'octubre de 1840, la Reina regenta Maria Cristina de Borbó, darrere de cedir la regència al General Baldomero Espartero, descendí l'escala, que encara no era nomenada, Real, per a partir de Valéncia cap al seu exili en el vapor, Mercurio.
En 1858 l'escala es millorà notablement en tots els seus sentits.
També en 1858, el 29 de maig, la Reina Isabel II en companyia del rei consort don Francesc d'Asís, el príncip Alfons, i les infantes donya Cristina i donya Isabel, arriben al Port de Valéncia en el barco, Francisco de Asís, procedents d'Alacant a on s'havien traslladats des de Madrit, per a observar de prop les obres portuàries que s'estaven realisant, entrant en Valéncia a través de l'escala que s'internava en la mar, que passà a denominar-se, Escala Real, en honor a la Reina Isabel II. Com anècdota apuntar que durant eixe viage, la plaça de l'Aduana de Valéncia, fon rotulada com, Plaça del Príncip Alfons, per a afalagar al chicotet príncip.
L'arribada de la Reina fon plasmada en el primer reportage gràfic realisat en Espanya pels fotógrafs Antoni Cosmes i Josep Martínez Sànchez, quines feren algunes fotos des del buc, Amparo. D'eixa série de fotografies, destaca la primera realisada a un clarejar de que es té constància en Espanya.
En 1911 es realisa una nova reforma a l'Escala Real, flanquejant-la en sendes fanals monumentals que li conferien un porte regio. Encara que fon en 1916, quan s'inaugurà l'Estació Marítima, el moment en que rebé les seues millores més emblemàtiques per a acondicionar-la a la prestància del nou entorn, constituint l'entrada monumental i elegant de la Valéncia marítima del principis del sigle XX.
El 16 d'octubre de 1970, la relíquia, El braç de Sant Vicent, que es custòdia en la Catedral de Valéncia, fon portada des d'Itàlia en la fragata de l'Armada Espanyola, Nuñez de Balboa, i desembarcada per l'Escala Real.
Durant els últims anys del Sigle XIX i primers del Sigle XX, l'Ajuntament de Valéncia decidix ampliar la ciutat. Entre eixes ampliacions es trobava l'avinguda de Victòria Eugènia, actual Regne de Valéncia, que estava proyectada que arribara fins a l'Escala Real, pero no fon aixina, sent l'Avinguda del Port l'única que arribaria directa fins a l'Escala Real.
El Consorci Valéncia 2007, entitat que agrupa al Govern Central, a la Generalitat Valenciana i a l'Ajuntament de Valéncia, en motiu de les obres realisades en el Port de Valéncia per a albergar la Copa Amèrica de 2007, les quals començaren en 2005, inclogué en el paquet de mides el remodelat de la dàrsena interior del port, prescindint de l'Escala Real, sent esta derrocada per a ficar en el seu lloc un insuls pantalà.
Des de l'any 2005, l'Escala Real que tradicionalment havia segut el punt d'arribada dels nadadors de la, Travesía a Nado, tant en la seua primera etapa, com quan darrere de 20 anys de suspensió tornà a reprendre's de nou la competició, ya no pogué tindre l'Escala Real com punt d'arribada.
Aixina mateixa, durant molts anys, l'emblemàtica Escala Real fon el punt d'arribada de les Seues Majestats, Els Reixos d'Orient, que darrere de la seua entrada triumfal pel Port de Valéncia i la provessó per l'Albereda i part de Valéncia, entregaven els seus regals als chiquets valencians.
Ademés, el Crist del Grau que fea la seua arribada als Poblats Marítims de Valéncia a través de l'Escala Real, ya no podrà tornar a pujar per ella, havent segut relegat este rito religiós al Tinglat número 4, prou alluntat de la porta principal del recint portuari.
Hi ha vegades que les persones no apleguem a valorar el nostre patrimoni cultural i d'obra d'ingenieria civil en la seua justa mida, i sacrifiquem grans icons de la cultural d'una ciutat, en pos d'una modernitat que a soles hi haguera degut de desplaçar-se 10 metros en la dàrsena interior del Port de Valéncia, per a deixar viva la centenària Escala Real que havia aplegat a constituir tot un gran símbol per a Valéncial.
|
