El Pont del Real es troba situat entre el carrer Pintor López / Passeig de La Ciutadella en la seua vora sur i en la plaça del Pla del Real, situada extramurs de la Valéncia amurallada en la vora nort.
La primera referència documentada que es coneix sobre l'existència d'un pont en el lloc que hui ocupa el Pont del Real, és un bando del 16 d'octubre de 1321, ademés d'una carta dirigida pels jurats de la ciutat al rei Jaume II, parlant d'una avinguda d'aigua de arruïnà alguns arcs del Pont del Real i el de Serrans. Este pont o potser millor dit, passarela, estava realisat en fusta i donava servici al Convent de Sant Doménech, ademés de servir de pas habitual entre el port i la ciutat.
Este pont deu el seu nom al fet de conectar i donar accés a tres edificacions reals, en el nort, el Palau Real, edifici construït per orde del rei Jaume I, a on hi hagué una residència de recreació erigida en el sigle XI pel rei moro Abd-al-Aziz. Dit palau contava en uns immensos jardins que hui en dia són, El Vivers, també coneguts com, Els Jardins del Real, i el Passeig del Prat, hui conegut com, La Albereda. Este palau fon la residència del reis de Valéncia, i residència per a reis de visita. En 1810 fon totalment derrocat. I en el sur es trobava la Porta de Montesa, obrada en la mateixa Muralla Cristiana que rodejava a Valéncia i que donava accés al Real Convent de Sant Doménech, hui Quarter de la Força de Maniobra, i el Real Monasteri sacre-militar del Temple, motiu pel que tambe fora conegut este pont com el Pont del Temple. El solar que deixà el Real Monasteri del Temple al ser derrocat, lo ocupa hui la seu de la Delegacio del Govern, estant datat l'edifici en 1770.
Darrere d'algunes creixcudes del riu Turia, el pont es fon deteriorant i en la gran creixcuda i riuada de 1517, quedà practicament inutilisable. En 1518 es propon construir un nou pont que aguantara les periodiques riuades, i aixina es pensa en construir-ho en pedra i en sellars i donacions de llapides del cementeri del Convent de Sant Domenech, pero dites obres no s'iniciarien fins a 1595.
El Pont del Real conta en la seua història en alguns incidents destacats, sent un d'ells l'acontes en agost de 1528, estant encara el pont construit en materials fragils com la fusta i materials de mamposteria. El fet fon que multitut de gent s'amontonà en el mateix per a vore passar a l'emperador Carles I d'Espanya en la seua visita a Valencia, pero el mateix no resistí el pes i s'afonà, caent al riu unes mil persones davant els ulls de l'emperador.
El pont de nou es reconstruí en rapidea una atra vegada en fusta, pero la riuada de 1589 deixà en molt mal estat la seua estructura, devent ser reforçat poc despres. Passats alguns anys d'eixa riuada, en 1595, es tornà a reconstruir el pont, pero en esta ocasio, com ya es plantejara l'idea en 1518, es construí en pedra per a que aguantara les periodiques avingudes i riuades del Turia. Les obres acabaren en un principi de manera molt accelerada en 1598, per a que estiguera en servici per al matrimoni entre el rei d'Espanya i Portugal Felip III, el Piados, en l'archiduquesa Margarita que tingué lloc en la Catedral de Valencia. Hi ha una frase de l'epoca que dia, "Al temps del casament ya estava finalisat el pont". Pero la finalisacio definitiva del mateix es donà per terminada en 1599, quan finalisaren les obres del trasllat de la Porta de Montesa del seu lloc original uns metros per a fer-la coincidir en el pla horisontal del Pont del Real. La Porta de Montesa, com he dit ades, a soles era un forat en la muralla, format per un arc llaugerament apuntat en un chicotet resalt. Les obres del pont foren realisades per Joan Pasqual (mestre en fer molins), que aplicà els seus coneiximents en resoldre problemes a on uns atres no ho havien conseguit, encara que en realitat, les obres no foren iniciades per ell.
D'entre les imagens mes carismatiques que podem trobar en la ciutat de Valencia, destaquen les de les escultures de l'insigne Sant Vicent Ferrer, colocada en 1599, i l'enigmatica de Sant Vicent Martir, colocada en 1603, que hi ha en el Pont del Real, i que pareixen immutables al pas del temps, sent abdos obra de l'escultor Vicent Lleonart Esteve.
Una atra de les incidencies aconteses en este pont, ocorregué en 1609. Es manaren tallar en Genova quatre escultures en marbre per a ser colocades en el pont, representant a Sant Vicent Màrtir, Sant Vicent Ferrer, Sant Lluïs Bisbe i Sant Lluïs Bertran. Les mateixes foren realisades en exit i embarcades rumbo a Valencia, pero poc abans d'arribar a port el barco que les duya, ho assaltaren uns pirates algerins i mai jamai es sabé de les quatre escultures, tornant-se a quedar el pont en les dos dels Sants Vicents que ya posseïa.
Els casalicis que devien protegir les imagens, no es realisarien fins a 1682 i 1683 respectivament, estant fins ad eixe moment les imagens dels sants al descobert.
En 1750 el pedrapiquer Batiste Pons, construí uns assents i uns adorns de boles en peus piramidals per a la balustrada d'abdos costats del pont.
En 1773 Josep Puchol Rubio restaurà l'escultura de Sant Vicent Ferrer que accidentalment resultà danyada per un raig en una tormenta.
En 1801 la Porta de Montesa fon substituïda per una atra de majors dimensions, construïda com una edificacio en llinea en la muralla pero independent d'ella, en pedra calcarea, de la ma de Juan Bautista Lacorte, natural de Murcia. Esta nova porta la conformaven tres vans, els dels extrems allindats i el central i major que els atres dos, format per un arc de mig punt. En la mateixa podiem trobar una llapida en un text que dia, “Regnant Carles IV i Maria Lluïsa de Borbó. Any 1801.” En la part superior es trobava coronada per les Armes de la Ciutat de Valencia, Esta porta fon derrocada junt al restant de la Muralla de Valencia en l'any 1865. En 1993 es construí una replica de la mateixa en la plaça Porta de la Mar de Valencia, a on es trobava l'originaria Porta de la Mar de la Valencia amurallada junt a la Ciutadella. Em l'actual replica de la segona Porta de Montesa es colocà una gran creu en el va central de la mateixa, que la porta original no tenia, evidentment, passant aixina a ser un Monument als Caiguts en la Guerra Civil.
L'originaria Porta de la Mar fon oberta en la muralla cristiana en 1356, reedificada en 1597 en estil renaixentiste, tancada en 1707, reoberta i restaurada en 1764 i de nou reformada en 1843 realisant un atre va bessó l'arquitecte d'Alcoy, Jorge Gisbert Berenguer, formant dos arcs de mig punt, en pilastres encoixinades a un i un atre costat de cada porta. Es coronava el conjunt en les Armes de la Ciutat de Valencia.
En 1908, el pintor Joaquín Sorolla i Bastida, se sent atret per la magia d'este pont i decidix plasmar-ho en un llenç ple de llum i color a on predominen els tons taronges, mostrant la vida de l'epoca al voltant del pont. Actualment eixe quadro es troba en el Museu Sorolla de Madrit.
En 1936 durant la Guerra Civil, els casalicis i les imagens de Sant Vicent Ferrer i Sant Vicent Martir foren destruits, i l'Ajuntament de Valencia acordà en l'any 1939 adquirir unes repliques per mig de concurs public que quedarien repostes i emplaçades en el seu lloc actual entre 1945 i 1946. Les imagens actuals, repliques de les originals, son obra de Ignacio Pinazo Martinez la primera i de Carmelo Vicent Suria la segona. Els casalicis es realisaren en marbre del païs.
La riuada de 1957 danyà greument l'estructura del pont, devent ser de nou reformat, i aixina en 1967 fon ampliat en un total de 26 metros mes d'amplaria, dotant-lo de sis vies de trafic, tres en cada sentit, dos vores per a peatons, una en cada balustrada i una mijana central en bordell que s'aprofità per a ficar l'allumenat electric del pont. En les obres d'ampliacio es mantingué i respectà per sancer l'identic aspecte lateral que posseïa abans de ser reformat, encara que en eixa obra pergué l'escalinata central que donava accés a les aigües del riu que mai més recuperaria. I encara que l'ampliació es realisà segons l'estil i conservant la seua rica ornamentacio barroca com els pedestals, entrades, bancs i canapes en mensula, poms, etc. Es canviaren drasticament la forma de les seues traces i proporcions.
L'actual pont es d'estil gotic i està format per deu arcs, sent el pont mes ornamental de quants posseïx el riu Turia. La seua silueta apareix resaltada per uns cuidats tallamars triangulars sobre dos dels quals s'eleven dos casalicis que foren pagats per l'arquebisbe Tomas de Rocabertí en 1682, i que com he citat ades, alberguen les imagens de Sant Vicent Ferrer i de Sant Vicent Martir.
Baix els casalicis es colocaren unes inscripcions en 1682 i 1683 en les incidencies hagudes en la construccio dels mateixos.
Sant Vicent Ferrer:
“El senat i poble de Valencia. Acabat fon en el dia 18 del mes de febrer any del senyor 1598 en honor i gracia de Felip III rei de les Espanyes i Indies, quan va vindre a Valencia a contraure matrimoni en Margarita d'Austria. Sent Dimas Pardo, jurat primer dels cavallers: Cristoval de la Torre, canonge de Valencia, obrer pel braç eclesiastic (de la Fabrica Nova de Murs i Valls); Francisco March, jurat primer dels ciutadans, obrer pel braç real: Pedro Luis Salvador, obrer pel braç militar: Pedro Luis Almunia, cavaller: Miguel Casanova: Marcos Ruiz de la Bárcena: Tomás Torruvio, ciutadans, jurats: Jaime Bertrán, ciutadà, obrer, racional”.
Sant Vicent Martir;
“El senat i poble de Valencia. Acabades van ser les imagens dels dos Vicents, Martir i Ferrer en prova de l'honor i reverencia que als seus patrons continua tributant el Regne de Valencia: sent, Francisco Vallebrera, jurat, primer de cavallers: el senyor Gerónimo Ferrer, cavaller de l'Orde de Santiago, obrer, eclessiastic: Francisco March, jurat primer de ciutadans i síndic: Carlos Valero, patrici, obrer pel braç militar: Miguel Juan Casanova, Juan Granada, Francisco Gerónimo Mascarell, jurats, ciutadans: Marcos Ruiz de Bárcena, racional de la ciutat, obrer. Dia 18 de febrer de 1603”.
|
