Fa molts anys, coneguí a una persona en pantalons curts, cara simpàtica i unes gotetes de suor que li esguitaven la front a pesar de que no estàvem en estiu, pero com despuix em digué moltes vegades, dins de l'oficina suava sempre a montó.
En el pas del temps començà una amistat que transcendiria dels àmbits del GAV i del valencianisme, arribant junt a José Manuel Pérez Estruch i Benjamin Lafarga Vázquez, a constituir un grupet al que li denominàrem, “Els Mosqueters”, i que en no poques ocasions mos juntàrem a sopar, raonar i comentar tot lo que calia, ya parlàrem de política, de dònes o mos contàrem els últims succeïts que mos sabíem, ¡quina época més bona!
Vicent era una persona que era amiga dels seus amics, i en la qual casi sense voler, podies depositar la teua confiança i charrar de qualsevol tema sense cap tipo de problema. Recorde dos conversacions llagues en ell, una que començàrem de nit i acabàrem quan el sol ya estava en el seu zenit, i una atra dins del meu coche venint de Gandia, en la que casi tardàrem més charrant en el coche que en trayecte.
Cadascú pareix que naix per a una cosa en concret, i a mi no em cap el menor dubte que Vicent, el nostre Vicent Beltran Real, naixqué per a cobrar i manejar diners, puix en eixe tema era un crac (com en tants atres). Si se fea una paella i ell devia de cobrar els tíquets... ya vos dic que no se li passava ningú, sempre en una rialla en la cara i un cabaç de bones paraules te fea pagar, i despuix si calia, te convidava a una cerveseta, pero no havia ningú que se li “colara” sense pagar.
Treballador incansable, sempre estava dispost a acostar el muscle en totes les faenes que feren falta en pos del valencianisme i del GAV, puix ell tenia varis amors, el valencianisme, el Grup d'Acció Valencianista, la seua Penya Valencianista “Els de sempre”, l'Agrupació de Penyes del Valéncia, i el partit polític Renovació Política, del qual fon fundador, entitats que sempre a dut dins del seu cor i per les quals ha treballat de valent des de sempre.
Des de que ho coneguí, era el tesorer del Grup d'Acció Valencianista, pero en les últimes eleccions, ixqué com a President d'esta decana associació del valencianisme cultural i d'acció, pero no pogué arribar a fruir be del seu càrrec, puix la mala ventura volgué que un aneurisma ho conduïra a estar un temps ingressat en La Fe, darrere d'una forta operació, pero la parca s'havia cebat en ell i poc de temps despuix mos deixà per a sempre, deixant un buit tan gran entre totes les persones que ho coneguérem, que serà prou difícil que puga ocupar-lo cap atra persona, puix com diuen “Los amigos de Gines” en la seua cançó, “Alguna cosa es mor en l'ànima quan un amic se'n va” (“Algo se muere en el alma cuando un amigo se va”).
Pero lo cert és que quan s'ama o eres amic d'una persona, encara que esta muiga, no se'n va, puix sempre estarà viva en la teua memòria i sempre estarà en tu quan tu vullgues portar-la al teu recort... hui sent a Vicent al meu costat mentres que estic escrivint estes llínies.
Vicent, descansa amic, encara que sabent cóm eres, segur que allà en el cel ya estaràs ajudant a tot lo món com fees ací en la terra, i ací, mosatros, els teus amics, sempre te recordarem.
|
