Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 156

L'ARCHIU

L'Archiu

Volver a L'Archiu

Volver a Artículos

 
 

CHILCHES

Escrito en valenciano

 
 

Chilches és una chicoteta població Castellonenca de la plana baixa, que conta actualment en uns 3.000 habitants, en una extensió d'uns 13,6 km² de superfície. El seu barri antic posseïx un marcat accent militar. Situada entre la Serra d'Espadà i la mar Mediterrànea i a tan sols uns 7 msnm, presenta un relleu totalment pla, exceptuant els dos chicotets pics, el del Colmenar (124 m) i el Castellar (114 m), situats en la zona occidental, fet este que favorix realisar senderisme aproximadament a uns 3 km d'estos monts.

El seu litoral, situat en la Costa de l'Azahar, és una plaja recta i baixa situada junt a un marjal, nomenat la “Marjaleria”, una zona húmita que bordeja al Poblat Marítim, que actualment està seca pero protegida pel seu valor ecològic i que en hivern es convertix en lloc de pas per a les aus migratòries.

També el seu litoral conta en un Passeig Marítim de 1.500 m sent peatonal i combinant zones ajardinades i pavimentades. Molt a destacar d'este Passeig Marítim, és la passarela que acaba en un mirador redó i cobert, la qual s'adinsa 100 m en la mar.

Menció especial en Chilches, son les seues plages. A dos quilómetros del caixco urbà es troben la plaja del Cerezo, de fina arena, suau pendent i 800 m de llongitut. I la plaja de les Cases, de 500 m de llongitut, destacant en ella la seua zona arborada, a l'ombra de la qual es realisen diversos actes lúdics. Les seues esculleres a lo llarc del litoral oferixen la possibilitat de practicar la peixca.

Chilches es remonta a l'época romana, sent fundada en 201 a.C. Els estudiosos d'estos temes, pensen que la Via Augusta la travessaria, com aixina ho demostren les troballes d'un miliari en els seus voltants, una estatueta de Mercuri realisada en bronze i unes atres coses de l'época.

En l'arribada dels àraps, els seus pobladors es constituïren en diferents alqueries al ampar del castell d'Almenara, de la que l'Història Roderici afirma que era un plaça forta en el siglo XI. Chilches fon conquistat pel Sit Campeador al voltant de 1090, i en morir el conquistador, tornà a mans musulmanes fins a 1238m en que passa a ser del domini de Jaume I, qui la vengué a Jaume Pérez de Daroca. Posteriorment torna a mans de Jaume I, qui la torna a vendre a Francesc de Próxita junt en alguns atres llocs, per a finalment passar a pertanyer al Regne de Valéncia.

En 1256 fon saquejada i incendiada pels moriscs sublevats de la Serra d'Espadà. Fon declarada “vila real” per Real Pragmàtica, expedida en Saragossa en 14 de juny de 1267 i Baronia de Chilches, expedida per Real Pragmàtica en Valéncia el 13 de febrer de 1306. Posteriorment, en 1583 torna a ser devastada per numerosos atacs berberescs que
desembarcaren per tota la costa.

La seua economia està basada en la seua agricultura i encara hui en dia són predominantment, l'arròs, els cítrics i el meló, encara que en els últims anys s'està desenrollant i potenciant enormement el sector turístic. També he de fer menció a la seua indústria ceràmica.

El predomini llingüístic és l'idioma valencià, sent els chilchers gens molt afable.

Situada esta població entre la mar i les montanyes, en la planura de la Plana, el seu clima és càlit, típic de la costa mediterrànea.

Algunes de les poblacions més propenques són La Llosa, Barri-Mar i Almenara.
Alguns dels seus monuments més representatius són la;

Iglesia Parroquial, dedicada a l'Assunció de María. D'estil neoclàssic, data de l'época romana i conserva en bon estat de conservació la seua primitiva construcció. En el seu interior destaca el altar del Santíssim Crist de la Junquera, Patró de la vila.

Junt a l'iglésia es troba l'Ajuntament, La Casa Abadia i la Font de l'Unió, situada en el centre de la plaça que acull l'iglésia i que fon la primera que suministrà aigua al municipi.

En la gastronomia pròpia de Chilches destaquen tots els arrossos ben siga en paella, caldós o en fesols i naps, aixina com també destaca la fideuà. En la Pasqua de Resurrecció són típics les coques escudellades, pastiços de moniato, pastiços de glòria, pasticets de peix i coques de tomata.

Chilches, com molts pobles de la nostra geografia, té un cabaç de festes religioses i paganes, encara que en la majoria de les ocasions s'entremesclen els actes de unes i de unes atres. Algunes de les seues festes més importants i representatives són.

Festes en Honor a Sant Roc.

Les quals s'inicien en dissabte anterior al 15 d'agost, i es celebren en el Poblat Marítim, organisades en colaboració en l'Ajuntament.

Entre els seus actes, es realisa la Romeria de Sant Roc, que es celebra el 15 d'agost discorrent entre l'iglésia del poble i l'Ermita de la plaja. També cal destacar les fires artesanal i alternativa, els concerts i els clàssics “Bous al carrer”.

Restes en Honor s Sant Vicent Ferrer.

Comencen la semana següent a la Pasqua de Resurrecció. L'organisen Clavaris i Festers, i entre els seus actes destaquen les verbenes, actes religiosos i els tradicionals, “Bous al carrer”.

Festes Patronals en Honor al Santíssim Crist de la Junquera.

Es celebren el 26 de setembre, són organisades per l'Ajuntament i oferixen una gran varietat d'actes, tant lúdics, “Bous al carrer”, events teatrals i musicals, com religiosos.
Com anècdota, comentar que hi ha un arbre que ha segut protegit durant anys, per les tanques de protecció de mig ambient portades pel president de l'Associació de Veïns de les Torres de Chilches.

I per a acabar este breu artícul sobre el bell poble de chilches, al qual recomane una visita, a lo manco d'un cap de semana per a poder gojar de tot lo que este bell poble pot oferir al visitant i turista, vullc apuntar que durant la primavera de l'any 2.000, caigueren en els carrers d'esta població, numerosos aerolits, sense que fins a la data, la comunitat científica s'haja pronunciat al respecte.

 
 
 
Fuente:
http://larchiu.llenguavalencianasi.com/articuls/Articulo_156.htm
 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba