De nou he de dir adeu... a un atre proyecte valencià i valencianiste.
Puix de nou un atre proyecte valencianiste va a desaparéixer, i m'estic referint a la revista digital que ara mateixa estàs llegint.
Si. Aixina és. Esta revista començà en molta ilusió, de fet, nos havíem clavat en ella unes persones que pensarem que podria ser el buit que li faltava a la prensa escrita en valencià en Valéncia, una revista d'àmbit general, que parlara de tots els temes, donant-li prioritat als temes de més actualitat i als temes valencians; una revista que ompliria el buit de prensa plural escrita en valencià, puix en ella sempre han tengut cabuda totes les corrents polítiques, tots els deports, tots els artículs i comentaris de tot tipo que els colaboradors, i qualsevol persona que tinguera alguna cosa que dir i volguera compartir-la
en tots nosatres era un bon colaborador, han tingut a ve enviar de forma altruiste i debades.
Un poc t'historia. La revista començà en una gent, la qual després de fer un chicotet estudi de viabilitat decidirem que era un proyecte molt arriscat, puix ara mateixa no és un bon moment per al valencianisme.
Per això unes persones s'anaren del proyecte. Les que quedarem convidarem a totes les persones que creguérem convenient, pero unes per un motiu i unes atre per un atre, no cregueren convenient "apuntar-se" al proyecte.
A més també tenim que l'aparició d'una nova revista en paper i en valencià, mentrimentres que Veu era en format digital feu que algunes de les persones que convidarem a participar en Veu, decidiren participar en un proyecte que és podria comprar en els quioscs, i no en un proyecte que a soles és difondria a través de la Ret.
En lo que tenim, que de les persones que inicialment nos posarem en marcha en el més de febrer, per que que eixira la primera revista Veu en el més de juny, a soles quede yo, i de totes les persones que hem convidat a participar de la direcció de la revista, cap d'elles ha volgut.
Sent moltíssim que els més de quatrecents subscriptors nous que en tres mesos ha rep la revista, es vagen a quedar ara sense ella. A més també sent moltíssim que els colaboradors habituals, es vagen a quedar sense poder seguir colaborant, els recomane
que acodixquen a les publicacions que ara mateixa hi ha en valencià, a on segur que seran ben rebuts.
També vullc afegir que, a banda de les noticies, artículs i colaboracions de tot tipo que han omplit 28 fulls sense cap publicitat, se m'ha quedat en el tinter sense ficar en la revista, un bon grapat de colaboracions que segurament ya mai voran la llum... Algunes d'elles, com l'entrevista realisada a Juli Moreno és ficarà en la plana de L'Archiu.
Sent moltíssim que desaparega la revista, per mi i per tots, puix els comentaris que sempre he rep sobre ella, han segut molt bons, pero yo a soles, com estic ara, no puc encarregar-me de tot, des de arreplegar les notícies, solicitar els artículs als colaboradors, fer de reporter gràfic, maquetar la revista per sancer, decidir quina portada és la més encertada o quines fotografies o dibuixos triar per a cada artícul, notícia... ¡És una faena molt gran per a una persona a soles!
No vullc acabar esta despedida sense donar-li les gràcies a persones com Jesu Masià, Josep Baldayo o Robert Albert que sempre han estat ahí, o a entitats com A.M.VA. o A.E.A.F. que també han estat sempre ahí. També vullc agrair a totes les persones o entitats que alguna volta han colaborat, la seua participació, els seus ànims i el seu "bon fer" per a que, Veu (La veu dels obligats a callar) poguera ser una realitat.
Pero la realitat és que cadascú hem de saber lo que tenim entre mans i fins a on podem arribar en allò. I molt a pesar meu, Veu pot arribar fins ací.
Gràcies de nou a tots, colaboradors, subscriptors, llectors, amics tots, i fins a sempre.
¡Vixca Valéncia! |
