Fa uns dies, viu en Facebook en alegria i esglai, la fotografia d'un jove que es fa dir Jordi Valéncia, a on estava ell a soles en l'explanada que hi ha front a l'Ajuntament, tenint ad este a l'esquena, i esta llegenda com a títul, “Somi en que eixe gran dia arribarà”
Ad este títul li acompanyava un text en el que reclama els carrers de Valéncia per a Valéncia i els valencians dient alt i clar que està cansat de les provocacions catalanistes que casi diàriament mos estan fent sofrir els estaments públics valencians com l'Ajuntament que té darrere de sí en la foto.
I arremata el seu breu text en una sentència que lo honra, a on confessa (degut a la seua joventut) que no vixqué la Batalla de Valéncia, pero apunta que està en les mans de tots de viure una nova Batalla de Valéncia, o com diu ell ajustant les expressions al llenguage actual, una Batalla de Valéncia 2.0
Siga com fora que es denomine, cert és que el sentir d'este jove valencià que es sent malament per cóm s'està tractant a la seua terra, no és únic ni aïllat i cada vegada més, s'escolten i lligen cridades d'este tipo, les quals les favorixen mides tan absurdes, incoherents i antipopulars com la prohibició d'estendre en Mestalla la Real Senyera de la Penya Valencianista de Benetússer que anava a ser un chicotet homenage a la citada Penya per l'agravi que sofriren en el partit en el Sevilla.
¿Acàs la Real Senyera és una bandera inconstitucional? ¿Acàs la Real Senyera és una bandera que hi ha que prohibir? ¿Acàs tenim que deixar sempre que se mos agravie sense poder tindre dret a rèplica? ¿Acàs si haguera segut una atra bandera l'hagueren deixat estendre?
Siga com fora, contem en un potencial humà dins del valencianisme, en par consolidat i en part emergent en el que el moviment valencianiste pot estar segur, puix gràcies a persones com Jordi Valéncia podem estar segurs que el valencianisme no morirà, ni les seues tradicions, ni les seues arraïls... puix en la seua foto ha deixat clar, que encara que estiga “A soles davant del perill” (“Sólo ante el peligro”) com ho estava Gary Cooper en la película del mateix nom, mai deixarà/deixaran de lluitar en força per Valéncia i per tot lo valencià.
Des de la tribuna que supon estes llínies, el meu reconeiximent a totes eixes persones compromeses en la seua terra que denuncien dia a dia tot el catalanisme que està oprimint a Valéncia i del qual un dia mos lliurarem llevant-mos el jou de l'opressió més radical i catalanista eixercida des d'una classe política que a soles mira al nort i a la meseta deixant per sancer de costat les necessitats de la terra que estan chafant i els està donant de menjar, Valéncia.
|
