Prenent el llistat anterior com a cert, pot comprovar-se que filòlecs a soles hi ha 1 entre les 52 persones que firmaren l'acort. Açò vé a ser com si a soles haguera un mege per a firmar un tractat de cirugia cardiovascular, entre 52 persones de molts distintes professions. ¡Incomprensible!. Ademés en Castelló no és realisà cap tipo de congrés, a soles existix una «declaració», que diu que és un «acort transaccional» i que «Les autoritats filològiques que les firmaren mantenen els seus punts de vista científics», (vullc tornar a recordar que l'únic filòlec fon el Pare Lluïs Fullana i Mira, o siga, que el caràcter científic, podria ser molt discutible), i que "ad eixes autoritats i a la nova generació d'estudiosos pertany la cura i la missió , prou pesada i prou llarga, d'anar rectificant i millorant un sistema, -a base també, naturalment, d'amples acorts- que deixant a una banda unes atres raons no pot ser tan madura com deuria". Evidentment est últim paragraf mai s'ha tengut en conter, i eixes atres raons són les que realment priven en la normalisació del valencià.
Vullc apuntar ací abans de seguir, que Manuel Sanchís Guarner reconeix en la, Enciclopedia de la Regió Valenciana que, «En una reunió celebrada en Castelló de la Plana, el 21 de decembre de 1932, els representants de les entitats i publicacions valencianistes, animats per un plausible esperit de concordia, acceptaren unes normes ortogràfiques que són una adaptació de les de l'Institut d'Estudis Catalans». Estes declaracions són dignes de tindre en conter, puix Guarner fon u dels firmants de les Normes de Castelló i és conscient de que són una copia de les normes catalanes.
Des de 1878, Lo Rat Penat ya tenía arreplegada una ortografia unificada valenciana, i posteriorment en 1915 La Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Pero pareix ser que en l'acort de Castelló, prou posterior a les dates citades en este paragraf, no ho sabien o no ho tingueren en conter.
Un any després, el Pare Lluïs Fullana i Mira, podriem dir que 's'arrependí' d'haver firmat eixes normes, i en 1933 reedità les seues normes d'ortografia valenciana, que discrepen prou de les de Castelló.
Fent cas al paragraf de les bases de Castelló que diu que, «... aniran rectificant i millorant el sistema...» , ya el Pare Lluïs Fullana i Mira reedità de nou les normes d'ortografia valenciana, com ya he dit, pero posteriorment, la secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en 1979 elaborà un nou sistema ortogràfic del valencià. Esta nova Ortografia te una acceptació sense igual i una adhesió unànim d'intelectuals i institucions. En l'acte celebrat el 7 de març de 1983 en el Monasteri d'El Puig, foren oficialisades i adoptades per la Comissió Mixta de Bilingüísme i publicades per la Secretaria General Tècnica de la Conselleria d'Educació del Consell Valencià.
L'organisme que en eixos moments tenía la potestat de poder redactar unes normes d'ortografia per al valencià lo feu i per la acollida que tingueren, lo feu molt be, i al igual que l'última versió del diccionari de la RAE actualisa, i en cert modo deixa obsoletes les versions anteriors, estes noves normes del valencià, encara que més per la gran acollida que tingueren, deurien d'haver relegat al recort a totes les demés normes i bases del valencià... pero no fon aixina; és més l'Ajuntament és ratificà en el No ús de les normes conegudes com, «Normes d'El Puig», que són les que s'oficialisaren en 1983 en el Monasteri d'El Puig, i totes les institucions i entitats públiques valencianes en Rita Barberá i Eduart Zaplana, com a caps visibles de l'Ajuntament i la Generalitat respectivament, preferiren seguir utilisant oficialment les caduques i a totes llums, insuficients bases de Castelló. ¡Sorprenent!.
Pero lo més sorprenent estava per arribar, puix el 17 de setembre de 1997. Eduart Zaplana anuncia en el debat de política general el seu encàrrec al Consell Valencià de Cultura (C.V.C.) d'un dictamen sobre el conflicte llingüístic.
El 13 de juliol de 1998. El C.V.C. aprova un informe en el que advoca per la creació per llei d'una Acadèmia Valenciana de la Llengua (A.V.LL.), formada per 21 membres. El dictamen assumix, encara que en un circumloqui, l'unitat de la llengua.
El 2 de setembre de 1998. El ple de les Corts aprova la llei creació de la A.V.LL. Els dos partits majoritaris arriben ad un acort minuts abans de la votació. (P.P. i P.S.O.E.).
El 30 de juny de 2000. El C.V.C. denuncia l'incompliment de la llei de creació de la A.V.LL al no haver-se constituit.
El 21 de març de 2001. El líder del P.S.P.V., Joan Ignaci Pla, entrega a Zaplana un document per a fomentar un major us del valencià.
El 14 de juny de 2001. Zaplana i Pla arriben de matinada ad un principi d'acort. Després d'algunes hores de dubtes i canvis de noms d'acadèmics en la part del P.S.P.V., la llista és fa oficial passades les 21.00 hores.
El 15 de juny de 2001. Les Corts Valencianes designen oficialment als 21 acadèmics.
El 23 de juliol de 2001. Acte solemne de constitució de l'Acadèmia en el saló de Corts del Palau de la Generalitat.
El 31 de juliol de 2001. Primer ple de la A.V.LL. en la seua seu provisional de Sant Miquel dels Reis. Designa a la junta de govern, presidida per la ex subsecretaria d'Educació Ascensió Figueres (P.P.).
El 25 de març de 2002, la A.V.LL. aprova declarar oficials els criteris llingüístics utilisats per la Conselleria d'Educació des de 1983.
Esta seria una breu cronologia de la destrucció final del valencià, post que la nova Acadèmia Valenciana de la Llengua, creada per Llei, lligga's be, creada per Llei, ve a assumir les competències que fins a la data venia ostentant la R.A.C.V., passant esta ad un segon pla totalment sense importància, puix aixina ho diu l'Artícul 5 de la Llei de creació de la A.V.LL. de 7/1998 de 16 de setembre,
Artícul 5
Les decisions de la A.V.LL., en l'eixercici de les seues funcions, deuran ser observades per totes les Institucions de la Generalitat, pels poders públics, pel restant d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mijos de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que conten en finançació pública.
O siga que la R.A.C.V. si vol optar a percebre algú tipo de subvenció pública, aixina com Lo Rat Penat, i unes atres entitats similars, deuran de començar a escriure en el valencià de la A.V.LL., o siga, en català.
Ademés volguera apuntar que el mateix dia que és prengué l'acort per part de la A.V.L.L. de catalanisació del valencià, So Ferran, digué segons consta en un artícul del Levante de 26-03-2002, «So, Ferran, alié a l'ambigüitat calculada de les declaracions de la presidenta i el vicepresident, fon tallant: «A partir de demà (per hui), les Normes d'El Puig són illegals». Palomero, a la pregunta de si el pronunciament certificava l'unitat de la llengua, contestava: «traga vosté les seues pròpies conclusions». Encara que afegida esta, queda garantisada ya en el preàmbul de la llei de creació de la A.V.LL.». ¡Ull!, declara que les normes que se oficialisaren en 1983 i que són àmpliament reconegudes i acollides pel poble valencià, Són Illegals.
Em sorgixen diverses preguntes,
- ¿Perqué l'imperiosa necessitat de crear l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, (A.V.LL.), si ya teníem a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, (R.A.C.V.)?
- ¿Perque la pressa de ¿Normalisar? el valencià?
- ¿Perqué són declaren illegals les "Normes d'El Puig" si són les que conten en un més ample consentiment del poble valencià?
- ¿Perqué són decidix utilisar el valencià basat directament en les bases de Castelló si ya havia elaborada una perfecta ortografia del valencià àmpliament consentida i admesa?
- ¿Perqué les institucions públiques valencianes no volen obrir els ulls davant el sentir popular que realment hi ha en lo carrer?
- ¿Perqué les institucions públiques preferixen catalanisar l'idioma valencià en detriment de les pròpies arraïls del poble valencià, arribant als extrems sumament incoherents i improcedents de l'universitat de Valéncia, la qual diu en els seus estatuts que el nom acadèmic del valencià són català?
- ¿Quant de temps queda fins a que per Llei és diga en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana que la llengua que és parla en Valéncia són el català?
- ¿A on està eixa persona que grane per a casa i traga d'una vegada al valencià de la misèria en la que és troba, a l'igual que fan uns atres presidents en les seues comunitats?
A totes estes preguntes i ad unes atres que vos puguen sorgir, a soles trobe una explicació, la qual NO VULLC expressar ací per por a les possibles represalies, puix realment no crec que siga un problema llingüístic ni molt menys.
La maquinaria del molí catalanista i pancatalanista està moguda i engreixada per poderosos torrents. |
