Des de sempre i en totes les époques de l'història s'ha valorat i s'ha tingut en conte l'experiència personal i professional, que com diu el saber popular, és un grau. I ademés en moltíssimes cultures vives o desaparegudes, ya siguen patriarcals o matriarcals, sempre s'han considerat als més vells d'eixes cultures com les persones que més sabien, puix ya es diu que, “Més sap el diable per vell, que per diable.”
De fet el Senat romà, uns dels més reconeguts a nivell mundial i que encara hui en dia s'estudia el “Dret romà” en totes les Universitats de dret del món, eren persones velles, persones majors que havien vixcut moltíssimes situacions, que sabien estar en uns i en atres, que coneixien tot que es movia al seu voltant i lo que pensaven que podia moure's, que tenien amics i contactes... en definitiva, des de l'antiguetat sempre s'ha tingut com un ben molt apreciat, eixos anys que a tots nos van donant eixa sabuderia i experiència de la qual carixen les persones més jóvens, puix encara que la joventut tinga la força de la que carixen els majors, sempre a la força l'ha manejat l'inteligència i la sabuderia dels anys, o a lo manco deuria ser aixina.
Hui en dia, en la majoria dels països que tenen dos dits de front i que volen aprofitar-se de lo millor del seu país en pro de que la seua terra estiga entre els països més influents en tot lo món, sempre li fan costat a les persones que tenen una llarga trayectòria civil, militar, política, empresarial o de varis camps a la mateixa vegada, puix sempre la persona més preparada és la que millor pot defendre qualsevol cosa, més encara quan lo que vol defendre està dins del seu camp d'acció o de treball.
Fins ací a soles he constatat coses que són veritats com a punys, pero no és manco veritat lo que vaig a dir a partir d'ací.
L'actual govern encapçalat per Zapatero, començà en uns polítics que estaven a l'altura que cadascú podia i que se podrien haver valorat prou be, estigueres d'acort en ells i en la seua ideologia o no ho estigueres. Pero a mida que Zapatero ha anat fent pallassades i clavant la cama en tots els temes i aspectes possibles, les persones del seu govern que volien seguir mantenint un cert grau de dignitat i respecte, s'han anat, i eixes persones podríem dir que eren les millores del primer govern de Zapatero.
Des d'eixe primer govern, que podríem dir fent un símil futbolístic, que eren els titulars de primera divisió, hem anat passant a vore com eren substituts per l'equip reserva de primera divisió, per a després vore com passaven a jugar els polítics de segona divisió, i en molt poc de temps els de tercera, els de regional i ara ni això... Ara en els actuals polítics passa com quan de chiquets passaves al costat d'un grup de chicons que estaven jugant al fútbol i te dien, “¿Vols jugar al fútbol?” i tu dies, “Val. Pero fins a que me cride ma mare per a dinar.” Puix això mateixa, els actuals polítics estan en els seus ministeris mentrimentres els criden a dinar... I en eixe quadro de polítics no és que no anem a eixir de cap crisis de res, és que nos anem a afonar més en el fem.
A soles citar com a eixemple de chiquet, chiqueta en este cas, que juga a ser política, pero que en realitat no és que no sap les regles del joc polític, sino que realment no està preparada per a somiar en jugar a ser política. Este eixemple és Leyre Pajin, i ya no és per la seua joventut, 34 anys sino per que el seu currículum no està a l'altura que deuria per a ser ministra d'un país com Espanya, pero pareix que això hui en dia no l'importa massa a Zapatero.
Espere que els vots de les eleccions parlen en veu renovadora i en bons canvis, puix una atra llegislatura a mans de Zapatero i uns governs com els seus, faran senzillament que Espanya com hui la coneixem, desaparega. |
