Inicio Juan Benito
 
 


Artículos



ARTÍCULO 079

CARDONA i VIVES

Cardona i Vives

Volver a Cardona i Vives

Volver a Artículos

 
 

I, ¿EIXA PARAULA NO ÉS...) (i II)

Escrito en valenciano

 
 

Pero a pesar de tot lo dit en la primera part d'este artícul, lo cert és que a hores d'ara dubtem de totes les paraules, o a lo manco de moltes d'elles, sobre tot de les que no són d'un us molt normal i s'utilisen a soles quan ploguen granotes cantant cançons dels anys xixanta.

És molt normal dins de la parla habitual dels valenciaparlants, inclús dels valenciaparlants més arraïlats, dir a voltes paraules que s'han castellanisat moltíssim, inclús aplegant a perdre's en la nit de l'oblit la paraula correcta.

D'una banda tenim paraules com pot ser la valenciana, 'aixeta' que el us més generalisat està fent que siga substituïda cada volta més pel terme castellà, 'grifo'. En estes ocasions no preguntem si eixa paraula és o no és la que cal dir, puix tàcitament tots sabem que no és la correcta, pero també tàcitament la admetem com a bona, o a lo manco no diem gens quan l'escoltem dir a algú i seguim parlant.

Pero la cosa s'agrava més quan utilisem directament paraules castellanes com, 'algo', 'vale', 'vamos'... i tantes més, puix encara tots sabem que no són paraules valencianes, les utilisem sense cap problema, aplegant a dir en més ocasions de les que nos podria paréixer, allò de “T'ho vaig a dir en castellà que me'n ix millor”, o “T'ho vaig a dir en castellà per a que m'entengues”.

D'una atra banda hi ha unes atres paraules que no tenim cap dubte en que són nostres, i alcem la veu en un crit encés quan algú vol arrebatar-nos-la, pero com dia al principi de l'artícul, hi ha paraules que a voltes ya ni els més arraïlats valencians saben si és o no és correcta, (i d'això ya s'encarrega el sistema educatiu), i quan apleguem ad eixe punt, en lloc de pensar, “Segur que és una paraula valenciana i quines nos la estan furtant són els catalans”, pensem, “Segur que eixa paraula serà d'orige català... ¡Ummm! Millor no utilisar-la”, a voltes sense estudiar el seu orige, la seua etimologia o una cosa tan simple com és a soles vore si eixa paraula està en els texts clàssics valencians o si s'està utilisant en les nostres terres des de temps immemorials... (molt abans de 1900), a soles desconeixem la paraula o tenim dubtes en ella i en moltes ocasions lo primer que se nos ve al cap és, ¿Eixa paraula no és...? I la veritat és que si nos fixàrem una miqueta, aplegaríem en la majoria de les ocasions a la conclusió de que eixa paraula NO és lo primer que nos ha vingut al cap, puix nos ho tenen menjat per sancer en les seues falàcies i mentires, i voríem que eixa paraula SÍ que és valenciana, i la podem utilisar en el cap ben alt.

Pero lo més trist del cas és quan una paraula que s'ha estat utilisant, podríem dir que des de sempre, i està arreplegada en el diccionari Castellà-Valencià (ISBN 84-85402-98-7) que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, edità en 1997 i fon imprés per Federico Domenech S.A. En Valéncia, la veus escrita en ell i te diuen, quines tenen la facultat de poder dir-ho, que a hores d'ara està prohibida, puix “sona a molt catalana”. ¡Qué horror!

Pense, per a arrematar este artícul, que nosatres mateixos estem fent-li la col als pancatalanistes en això de pensar que una paraula és catalana, sense pensar que realment, lo més segur és que serà valenciana, i a poc a poc, entre les paraules que se queden en l'oblit per falta d'us, com assucac, les paraules que se van castellanisant per un o atre motiu com disfrutar, les que “sonen a molt catalanes” com malson, els estrangerismes que cada dia en són més i s'arraïlen més pronte en la nostra parla com interface i les que des de entitats com l'Universitat de Valéncia i la AVL nos estan imponent a capa i espasa, com xiquet... ¡Nos estem quedant sense vocabulari propi i autòcton que poder utilisar! A poc que nos descuidem, la llengua valenciana no serà catalana, sino una barreja de paraules castellanes, angleses, catalanes... ¿I qué quedarà del vocabulari propi valencià?

Igual caldria començar a reviscolar les nostres paraules, a utilisar-les sense cap tipo de complexos sense pensar si eixa paraula serà o no serà, i si cal, deixar d'utilisar tants d'estrangerismes.

Llengua Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat

 
 
 

Fuente:
Cardona y Vives

 
 
 
 
     
   
 
    Amigos conectados     Arriba