Ya són molts anys els que estem escoltant lo de la pirateria informàtica i les diverses descàrregues a través d'Internet en lo que allò implica, i que la majoria de les persones, han o hem fet alguna que atra volta, pero lo que vaig a expondre ací, és una atra cosa, és el furt de les idees per part de qui tu en un moment donat de ta vida l'has dit amic, o has cregut que ho era, i això és lo que vullc denunciar des d'estes senzilles paraules.
Hi ha voltes que ad eixes persones que les califiques en el guardó sagrat de “amic”, no s'ho mereixen del tot, puix en quan te dones la volta, te claven un gavinet en l'esquena que et fa més mal que una patada en el ous, puix tots coincidirem que fa més mal que un amic te furte un cèntim a que tu te descarregues una... (lo que siga)
Sobre tot, quan ademés de furtar-te les teues idees, el teu treball, li donen l'idea a un atre per a que la desenrolle com a pròpia aportant ell el seu granet d'arena per a poder figurar també com coautor en els títuls de crèdit, i endur-se sobre els muscles la glòria que en un principi no deuria de ser seua.
Sent lo més roïn del cas, quan li comentes que eixa idea és teua i sense més te diu que sí, pero ¡Qué se va a fer, la vida és aixina!
Pense des de la meua postura, igual un tant panoli o infantil, que quan u ten manca d'idees i veu alguna que és bona i que pot traure's molt de suc d'ella, demanar treballar en ella junt a l'autor de la mateixa o solicitar que l'amo de l'idea treballe en ella i la desenrolle patrocinant ell eixe desenroll.
Tot lo que no siga aixina, és tacar eixa paraula que sempre deuria estar neta com una patena, “AMIC”.
I qui no sàpia ser amic dels seus amics, que pel cul li claven un dit. |
