Ara, quan ya han passat més de trenta anys des de que Franco morí, i de nou és restablí un règim no dictatorial en l'estat espanyol, tots podem i de fet a voltes ho fem, dir lo que nos pareix be del dictador del seu règim, i de tot lo que feu malament en son dia, que de segur no és poc. Puix be, ara anem a anar al diccionari de la R.A.E. (Real Acadèmia Espanyola), per a vore el significat que li dona a la paraula, "dictadura", i d'entre les sis accepcions que li dona, nos anem a quedar en la quarta, que diu: "Govern que en un país impon la seua autoritat violant la llegislació anteriorment vigent". ¡Això em sona!
Ara anem a vore que es lo que tenim en estos moments gràcies al govern de So Zapatero.
Catalunya demana l'Archiu de Salamanca, (els que nomenaren, Papers de Salamanca), per a guardar-los ells. La majoria de la gent estigué en contra, pero amparat pel govern de Zapatero, una nit i rodejats per policies, és traslladaren els papers de Salamanca, i en el Vist i Plau de so Zapatero, L'Archiu de Salamanca, ara és L'Archiu de Catalunya.
A Valéncia li fa falta aigua, pero Catalunya diu que no li va a donar ni una gota i Aragó blinda l'aigua de l'Ebre en el seu Estatut d'Autonomia, i en lloc de dir el govern de so Zapatero, "Hem de repartir la riquea que hi ha en Espanya entre tots els espanyols i entre totes les comunitats espanyoles, donant-li a cadascuna lo que li faça falta en cada moment, ¡No!, a soles, amaga el cap en l'aixella per a no vore res, per a no vore a l'enemic, per a no vore a ningú, com facen les esturces, clavant el cap en la terra.
Crec que en estos dos eixemples sobren ausades per a ilustrar el cor d'est artícul. Lo que ara estem vivint baix el govern de so Zapatero, és una dictadura encoberta baix el nom de democràcia, una dictadura que al contrari que passa en la majoria de les dictadures, no és igual per a tot lo món, sino que hi ha uns territoris que estan més favorits que uns atres... la dictadura és selectiva. "En vaig a clavar en este territori, pero vaig a ajudar ad est atre, per que m'interessa, o per si acàs".
No tot lo que relluïx és or, diu la frase, i en este cas és complix al peu de la lletra, puix no és una democràcia lo que tenim en estos moments, sino una dictadura encoberta, pero en la qual nos deixen dir, "¡Em cague en la mare que t'ha parit!" o "¡Estic fins al collons del meu cap", en la que a més, parlem moltíssim de fútbol, o d'eixes corregudes de Formula 1 que estan tan de moda, i en la que a més podem comprar un televisor i un mp3, i en la que a més, nos plenen en cap en noticies que no valen un pimento i que realment no son noticies, amagant les verdaderes noticies o llevant-les l'importància i rellevància que tenen a les noticies que realment son noticies.
Com en el conte de Blancaneus, ¡Qué be que estem en el nostre somi! A vore si arriba eixe príncip blau (mai millor dit) que nos traga del nostre perenne somi. |
